MEDI AMBIENT I POLITICA TERRITORIAL

Des que a mitjans dels 70 es va començar a commemorar el Dia de la Terra, any rere any la nostra consciència sobre la fragilitat del nostre planeta ha anat augmentant de mica en mica davant dels símptomes planetaris esdevinguts; augment de la virulència i la recurrència dels grans temporals, contaminació atmosfèrica i de les aigües freàtiques o el gran desglaç de les glaceres i l'àrtic són exemples d'un sistema malalt que ja ha incrementat, en el cas del mediterrani, 1'4 ºC respecte als nivells preindustrials. Aquests canvis de caire climàtic i geològic en cadena han provocat també un descens acusat de la biodiversitat del planeta, la major extinció de la seva història. Tot plegat, ha configurat una crisi ecològica global que cada cop és més greu i evident i que, fins i tot, comença a posar en entredit la nostra viabilitat com a espècie si no hi posem remei aviat.

Paral·lelament, els Països Catalans han patit profunds canvis socials i econòmics que han accelerat aquesta degradació del nostre entorn més proper. La mecanització del camp, la utilització de combustibles fòssils de forma desmesurada i l'entrada a un mercat global fortament liberalitzat i competitiu ha comportat una forta davallada de l'ocupació al camp. Els canvis estructurals han derivat en un exili rural de grans dimensions que ha deixat les nostres comarques despoblades, en molts casos oblidades i allunyades de la realitat de l'entorn. Així mateix, la baixa ocupació del sector primari comporta que ens trobem davant d'un món rural desvinculat del món agrari, i com a conseqüència, de l'entorn natural. També és necessari prendre consciència que els canvis econòmics esdevinguts al camp han comportat la pèrdua del control popular, ara mateix les grans multinacionals controlen els diferents esglaons de la cadena alimentària. Això ha implicat una simplificació de la producció, una uniformització de la dieta i un despoblament galopant fruit de la manca de feina estable i digna. A nivell general, hem vist com l’economia dels Països Catalans s’ha anat terciaritzant de manera generalitzada, especialment en aquelles comarques tradicionalment més vinculades al sector primari. La substitució de sectors com la pesca, la ramaderia o l’agricultura pel turisme ha accelerat el despoblament, la insostenibilitat, la misèria i el desarrelament a moltes de les nostres comarques. Tot i que veiem com les comarques més turistificades es mouen entre la pobresa i el despoblament, arreu de la nostra nació és continua apostant per un model provadament insostenible a nivell ecosocial. La pobresa del Baix Segura o la Selva Marítima i el despoblament dels Ports o la Ribagorça són dues cares d’un mateix model improductiu i sense retorn positiu pel territori. Ampliar l’aeroport de Palma, apostar per uns Jocs al Pirineu o tornar al fervor urbanístic al litoral de l’Empordà o la Plana són una peça més d’un sistema capitalista que no ofereix alternatives de qualitat pels joves de classe treballadora i que cal descartar urgentment.

Tots aquests canvis socials i econòmics ha comportat una pèrdua del sòl agrícola en detriment del forestal i, especialment, de l'urbà. Tot i l’enorme diversitat paisatgística i climàtica de la conca mediterrània, hem perdut gran part dels  nostres ecosistemes més característics, sobretot en l’àmbit de les planes i el litoral.  En termes generals, l'especialització econòmica a escala internacional ha comportat la generació de grans àrees de monocultiu i, de resultes, la pèrdua de diversitat agroforestal i l’homogeneïtzació del paisatge. És precisament el canvi d'usos del sòl, segons el darrer informe de l'Estat de la Natura a Catalunya del 2020, el principal agent causant de la pèrdua de biodiversitat. Concretament, les xifres apunten una pèrdua del 25% d'individus de poblacions autòctones de fauna en els darrers 20 anys.

Davant d’aquesta situació, cal avançar cap a un nou model de comercialització i distribució agroalimentària que posi èmfasi en la creació i l'enfortiment dels mercats locals. Un model econòmic que no només tingui en compte la productivitat i la conservació dels recursos naturals, sinó també que aquests siguin culturalment sensibles, socialment justos i econòmicament viables. Un procés de reindustrialització i repagesització com una qüestió estratègica per l'avenç en la salut de la població i del nostre territori, però també, amb la cultura, el patrimoni, l'educació i els valors que ens forgen com a comunitat. Un model que avanci cap a la sobirania, model generador d'oportunitats pels joves d’arreu però especialment de comarques com el Comtat, els Ports, Menorca, la Ribagorça o el Vallespir.

És per això que el 22 d'abril, amb motiu del Dia Mundial del Planeta, el Jovent Republicà afirmem que apostem per teixir viles i ciutats amb les quarteres que les envolten per construir plegats un país sobirà, sostenible i cohesionat. I és que només amb uns paisatges vius i custodiats socialment tindrem un planeta viu i saludable, sense dubte, un veritable avenç en la revolució ecologista!

Per la defensa del planeta i contra la crisi del capital, orgull rural i construcció dels Països Catalans!