2020
Un dels pilars que ens estructuren al Jovent Republicà és la lluita ecologista. L'organització entenem que la protecció del medi natural és necessària per a la perdurabilitat del planeta. La humanitat no vivim al marge de les dinàmiques planetàries, precisament som interdependents amb la resta d'espècies i processos ecològics, físics i geològics de la Terra.
Actualment, el sistema econòmic imperant al nostre país, el capitalisme, es veu lligat de mans i peus als combustibles fòssils i, de resultes, a l'exterior. Alhora, ens trobem immersos en un sistema que requereix la contínua creixent extracció de recursos naturals en un medi natural finit. Sense dubte, aquest desequilibri genera una disrupció ambiental amb gran inèrcia que ens aboca irremeiablement a la crisi que estem vivint.
La COVID-19 ha suposat reviure certs llindars ecològics que no s'havien pogut viure des de feia anys; els ocells han tornat a les ciutats, la contaminació atmosfèrica s'ha vist reduïda a registres no recordats, les nostres aigües naturals han guanyat transparència o el volum de residus ha disminuït en lustres. Les dinàmiques del sistema actual s'han vist frenades bruscament tot desemmascarant les seves repercussions perjudicials cap al medi. Alhora, els moviments de persones i mercaderies s'han vist restringits posant en relleu les dificultats d'autoabastir-se. Tot plegat ha posat sobre la taula la necessitat de guanyar autonomia econòmica per tal de no dependre dels grans oligopolis mundials i guanyar sobiranies territorials amb tota la complicitat internacional per treballar per una justícia ambiental de forma coordinada.
Sense dubte, la situació generada només ens pot fer consolidar la necessitat d'avançar cap a un canvi de paradigma que garanteixi una sobirania local de recursos com l'aigua, l'energia i l'alimentació que permeti l'existència a llarg termini de tots els pobles.
Les darreres dècades han vingut marcades per infinitat de lluites que han fet front als conflictes ambientals provocats per un sistema pandèmic arreu del territori. El "desarrollismo" dels anys 60 donava un bon tret de sortida a l'especulació urbanística que es reproduiria fins a l'actualitat (especialment a la costa), les petroquímiques inundarien el camp amb encara dubtes de seguretat per la població, les nuclears es vestirien com l'alternativa energètica amb centrals com la de Cofrents o la d'Ascó-Vandellòs que encara estan en actiu, grans parcs temàtics acompanyarien a un model turístic precari i caduc com és el cas de Terra Mítica o Port Aventura, el sòl agrari es veuria amenaçat arreu de la nació en enclavaments claus com el Delta del Llobregat o l'Horta de València, la gestió de l'aigua com a recurs econòmic aniria en detriment dels Deltes com el de l'Ebre, la industrialització de la ramaderia portaria a la construcció de macrogranges i la contaminació dels aqüifers per purins, també hem trobat grans gasoductes com el MidCat, grans incendis, desertificació, autovies periurbanes com el segon cinturó a Palma o les macrorotondes de Menorca, ampliacions de ports esportius desmesurats, camps de golf, línies de Molt Alta Tensió...
Certament gairebé cada conflicte ambiental ha vingut acompanyat de la lluita organitzada del territori implicat, això sí moltes d'elles acompanyades de victòries. Ara bé, no ens podem conformar amb les victòries disgregades, cal un marc estratègic que dibuixi una planificació territorial en clau ecologista arreu de la nostra nació. Cal una fiscalitat ambiental que penalitzi de forma severa els greuges ambientals, cal la implementació d'un nou model de residus, treballar per obtenir noves energies renovables en clau local i tot, fer-ho amb coordinació de les entitats socials i una educació activa a les escoles.
Les darreres dècades la lluita al carrer ha sigut imprescindible per tal de posar sobre la taula la problemàtica. Ara bé, quedar-se en la protesta seria un error, és imprescindible passar de la protesta a la proposta i canalitzar les mesures pertinents als poders públics. Per la viabilitat de les generacions futures requerim amb urgència un canvi de paradigma socioeconòmic fiscalitzat per una forta planificació territorial que permeti aconseguir totes les sobiranies. Ara és el moment: construïm sobiranies, capgirem el paradigma!
Necessitem un canvi de paradigma que garanteixi una sobirania local de recursos