2019
A principis de desembre vaig assistir a la jornada “Joves electes units pel clima”, una trobada al cor de la Unió Europea, i organitzada pel Comitè de les Regions, que va agrupar 30 joves electes de diverses regions europees compromesos amb la lluita contra l’emergència climàtica. La trobada tenia per objectiu redactar un document que esdevingués una crida a les Institucions de la Unió Europea a implementar i promoure canvis estructurals en el sistema econòmic i social en favor d’una transició ecològica per assolir la neutralitat climàtica. Aquest document, que es pot consultar a l’enllaç que trobareu al peu de l’article, es va entregar finalment al president del Comitè de les Regions, Karl-Heinz Lamberth.
L’experiència va ser molt interessant, em va permetre de em va permetre conèixer i debatre amb persones que viuen realitats molt diverses al nostre continent, i de la que es poden extreure dues constatacions. La primera és que la lluita per l’emergència climàtica és un exemple paradigmàtic de la vital necessitat de trencar amb l’hegemonia del poder adult; que calen més iniciatives, i més serioses, per escoltar i tenir en compte la veu del jovent. Perquè el jovent som el col·lectiu més procliu a l’experimentació, i més disposat a pensar la vida sota nous esquemes, els joves som també els més susceptibles de transcendir en la forma de pensar-nos, i de canviar-la. Aquests elements són imprescindibles a l’hora de plantejar la transició cultural i el canvi de model de vida necessaris per mitigar l’escalfament global del planeta.
La segona és que, malgrat que l’evidència dels canvis traumàtics que implica l’estat d’emergència climàtica en què vivim, aquests dies a Brussel·les s’ha fet evident que molts dels assistents encara ignoren la profunditat i magnitud de l’abisme davant del qual ens trobem. La percepció d’alarma encara no és prou punyent per forçar-nos a prendre decisions prou transformadores i radicals, i aquest fet es veu agreujat per la pressió dels lobbys econòmics i el negacionisme de determinades ideologies polítiques presents a les cambres europees. Aquest fet implica, per exemple, que en el document final, que calia que fos fruit del consens, fos impossible recollir la necessitat d’implementar taxes al querosè, que gravessin el transport marítim i aeri com, d’altra banda, fa anys que es fa amb el terrestre. I si bé es cert que es va parlar força de reduir el consum, i d’incentivar la reutilització i l’ús compartit de béns, encara hi ha una certa reticència a definir expressions com “economia circular” o “desenvolupament sostenible”, que, per genèriques, tenen el risc d’esdevenir un refugi per fenòmens com el greenwashing, que serveixin només per fer un rentat de cara al sistema que ens ha dut on som.
Com s’ha demostrat aquests dies amb el tancament sense nous acords de la COP25, queda molta feina per fer. Recentment, l’advocat Andreu Van den Eynde piulava “En legítima defensa meva i dels meus juro no votar mai més qui no treballi seriosament contra l’emergència climàtica.” Fa un any ningú no parlava d’emergència climàtica, ni gaire gent coneixia la història de la Greta Thunberg, i el moviment de Fridays for future era encara molt incipient. Des de llavors, la lluita ecologista i pel clima s’ha popularitzat i socialitzat, i ha fet avenços significatius en la penetració en l’imaginari col·lectiu. Es fa palès que la lluita contra l’emergència climàtica és popular, és mestís, és de les dones i és del jovent; I cal que la política, però també tots els actors de la societat, s’impregnin d’aquesta essència, perquè ens queda poc temps per reaccionar.
A Sant Cugat ens hem conjurat per fer de la lluita contra l’escalfament global un dels objectius estructurals del mandat, ens hem declarat en estat d’emergència climàtica, estem treballant el pla d’acció i aviat reunirem la taula per l’emergència climàtica. Però cal que aquest compromís arribi arreu, transcendeixi les institucions i abraci totes les empreses, entitats i particulars. Només així podrem revertir la situació i assegurar l’habitabilitat del planeta.
El document final es pot consultar en aquest enllaç.
Alba Gordó, regidora del Jovent Republicà a Sant Cugat del Vallès