2021
L'esgotament dels combustibles fòssils i l'acceleració del canvi climàtic posa de manifest la urgència de generar una estratègia ambiciosa que avanci cap a la transició energètica. Un canvi de paradigma que ha de permetre la viabilitat del planeta terra i ha de suposar un pas endavant cap a la sobirania energètica.
Per tal que sigui possible, hem de deixar enrere un model centralitzat i basat en els combustibles fòssils, no renovables, per avançar amb fermesa cap a un model de màxima proximitat i eficiència en la producció, transport i emmagatzematge que alhora estigui sustentat en l'energia renovable.
Tal repte i ambició requereix una planificació que vetlli per una distribució equitativa i de forma interseccional. És evident que la producció ha de ser diversa i ha d'anar lligada a la potencialitat del recurs en cada circumstància, per tant no pot ser estrictament homogènia a tot el territori. Ara bé, ha de dibuixar-se i encotillar-se sota una coherència redistributiva a escala nacional que alhora lligui el màxim possible producció-consum i eviti un desembarcament desordenat i massiu. La transició ecològica també és una oportunitat per fer una reconversió holística que doti de serveis a les nostres comarques i enforteixi els circuits de comerç local. Apropar les necessitats al territori implica una disminució en el consum de l'energia i, alhora, és un avenç cap a la sobirania rural.
Així mateix, la construcció de qualsevol parc energètic no ha de suposar una barrera ecològica impermeable, en tot moment ha de respectar el pas migratori de les aus i s'ha de vetllar per minimitzar l'afectació sobre totes espècies que es puguin veure exposades en una situació de gran impacte. Tampoc s'ha de menystenir el valor ecològic que incideix el sòl agrícola en la construcció d'un mosaic ric d'hàbitats que doni cabuda a una gran diversitat d'espècies.
D'altra banda, la producció energètica no pot suposar una situació de vulnerabilitat per la pagesia que dificulti encara més l'accés a la terra, destruint llocs de treball i accelerant un procés de despoblament que buidi el nostre territori i ens allunyi de la sobirania alimentària.
De la mateixa manera, espais a protegir per les seves característiques geològiques o etnològiques cal evitar-los i apostar, en canvi, per la promoció d'espais fortament antropitzats, urbans i periurbans d'arreu del territori amb criteris de respecte per la conservació de l'entorn, les activitats tradicionals de la zona i el paisatge. Cal tenir en compte que una de les majors riqueses dels Països Catalans és la nostra enorme diversitat paisatgística, fruit de la relació entre l'home i el medi en un entorn de relleu accidentat i climes diversos. Aquesta adaptació de les persones al medi sovint ha fructificat en una gran diversitat de manifestacions culturals que enriqueixen la nostra catalanitat comuna. És la nostra responsabilitat conservar aquesta riquesa ecosocial centenària, visibilitzar-la i potenciar-la.
Per tal d'evitar qualsevol frau jurídic en la tramitació i implementació que rebaixi les garanties administratives i ambientals fixades, cal dotar d'un suport tècnic i jurídic a escala local. Alhora, en tot aquest procés és important que es vinculi necessàriament al territori (població, entitats i ens locals) i es doti de les eines públiques requerides per aprofundir en la democratització d'un dret essencial com és disposar d'energia a la llar. En aquest context cal disposar d'un sistema de control públic que forgi els drets socials, sigui una vàlua de contrapoder davant qualsevol oligopoli i traci un nou escenari de sobirania. Per tant, més enllà de l'origen de la font és imprescindible que la transició no atorgui un major poder a l'oligopoli energètic i aguditzi una major pobresa energètica social.
En definitiva, ja que la crisi ecològica que vivim és imprescindible que engeguem amb determinació una transició energètica amb la màxima celeritat. El canvi de paradigma ha de ser una oportunitat per configurar un model energètic més equitatiu, equilibrat, distributiu i respectuós amb el nostre entorn i amb allò que som. Un procés exemplar que interpel·li als diferents agents del territori i que suposi un avenç en la lluita vers la pobresa energètica, l'enfortiment de les xarxes de circuit curt i, en conclusió, suposi un pas en ferm vers la sobirania energètica als Països Catalans!
Per la sobirania energètica als Països Catalans!