2013
Els joves del PSM-Entesa i les JERC-Illes recordaren ahir el 298 aniversari de la caiguda de Mallorca de mans de les tropes borbòniques
Ahir va fer exactament 298 anys que capitulava Ciutat de Mallorca davant les tropes castellanes i franceses. L'11 juliol de 1715 l'exèrcit borbònic del general Asfed es plantà davant la Porta de Jesús per a rebre la rendició dels governats; s'acabava la Guerra de Successió.
Queia el darrer reducte de la Corona d'Aragó, però la nostra derrota aniria molt més enllà: el rei Borbó, Felip V, va promulgar arreu dels Països Catalans i l'Aragó, com a repressàlia, els Decrets de Nova Planta: prohibí la llengua catalana en els àmbits oficials i imposà la llei de Castella, suprimint el vell Regne de Mallorques i la seva autonomia; a partir d'ara seríem la província Baleares. A partir de llavors i fins a dia d'avui els vencedors castellans intentarien anorrear-nos com a poble.
Han passat quasi 300 anys però hi ha coses que no han canviat malgrat la democràcia i l'estat de les autonomies: el partit polític que governa a les nostres illes i a Espanya defensa els interessos de Madrid i no deixa d'atacar la nostra llengua, cultura i autogovern. En són exemples la castellanització dels topònims illencs; el TIL, l'únic objectiu del qual és reduir l'ensenyament de la llengua catalana; o les recents reformes que lleven competències a les autonomies, com les de “Unitad de Mercado” o la “Reforma de las Administraciones Públicas”.
La història, que recordam avui, és la branca del coneixement que ens diu que vàrem ser en el passat, què som en el present i què serem en el futur.
Des de les JERC-Illes i els JEN-PSM, orgullosos hereus d'un poble que sobreviu a mil derrotes esperant la victòria final, volem recordar la cita de Francesc Macià: “Només els pobles que cauen dignament, es poden tornar a alçar”.
Vivim temps d'alçaments populars, pensam que serà així com recuperarem en el futur la nostra llibertat. Quan davant els qui volen llevar-nos els nostres drets com a poble tots cridem ben fort “Independència!”.
