ACTUALITAT: OPINIONS

Ens treuen els ajuts, ens treuen el treball, son uns delinqüents, son il·legals... son algunes de les frases que actualment se senten entre els amics, família i qualsevol altre lloc on algú es mogui. I aquestes acusacions van dirigides exclusivament a un sector de la població: els immigrants.

Aquests tòpics racistes s’estenen a una velocitat descomunal en temps de crisi, ja que sempre és més senzill acusar i perseguir als dèbils que als peixos grossos. Partits com Plataforma per Catalunya (PxC) o el Partit Popular (PP) contribueixen sempre que poden a que proliferin aquestes acusacions racistes. Sempre parlen de molts, bastants, pocs, masses... però jo prefereixo parlar amb les dades a la ma i no amb adverbis.
Hem de saber que si alguna persona emigra d’un lloc a un altre no ho fa per envair ni putejar a ningú, ho fa perquè millori la seva qualitat de vida. I això és totalment lògic. Si tu t’estàs morint de gana al teu país, si no tens oportunitats de tirar endavant... què és el que faries? Jo ho tinc molt clar, emigraria. I l’Estat espanyol és un estat on històricament la seva població ha emigrat per poder sobreviure. I actualment, desenes de milers de joves estan marxant fora a buscar oportunitats per a poder desenvolupar-se professionalment. Ens agradaria que ens tractessin malament? Ens agradaria que als nostres germans i amics que marxen fora els tractessin d’il·legals i els volguessin expulsar del país? Ens agradaria que per intentar aspirar a una vida millor haguéssim de saltar tanques de més de 6 metres amb ganivets esmolats a dalt de tot, viatjar amb patera i que, al arribar, els policies et disparessin amb bales de goma mentre tu estàs nedant? Oi que ho trobaríem injust? Doncs és el que ara mateix l’Estat està fent amb els immigrants. I el pitjor de tot és que besnéts de persones que van haver de marxar per sobreviure avui vulguin expulsar a persones que busquen la mateixa sort que els seus avantpassats.
I què els immigrants ens treuen les ajudes és una altra de els mentides més grans que ens poden dir, però pitjor és que la gent se la cregui. Les ajudes públiques no les donen en funció de si ets immigrant o no, sinó en funció dels ingressos que tu tens. Si cobres 3000€ al mes ja pots ser immigrant que les beques menjador no li donaran al teu fill. Li donaran, com és lògic, a qui més ho necessiti sigui quin sigui el seu origen.
Això el que posa al descobert és la manca de l’estat del benestar. No és normal que l’estat inverteixi un 3,9% del PIB en educació i després el mateix partit que governa culpi als immigrants del mal/poc repartiment d’ajudes. Passa el mateix a Finlàndia on inverteixen més d’un 6% del PIB en educació? No. Per tant el problema no és que hi hagi molts immigrants que saturen el sistema d’ensenyament, sinó que l’estat no inverteix el que ha d’invertir. I podem dir el mateix de la sanitat, serveis socials... Mentre s’inverteix en armament i defensa es deixa d’invertir en sanitat, educació i serveis socials. El problema és aquest.
Un altre tòpic a desmentir és el de que son uns delinqüents (molts hem sentit dir que els moros, negres o sud-americans roben) i aquí hem de mirar les dades. La majoria dels condemnats a l’estat espanyol son persones d’origen espanyol i no immigrants, amb un percentatge de més del 70%. A més, la majoria de les detencions a immigrants son fetes a conseqüència de la seva situació administrativa irregular, cosa que no és un crim ni delicte contra ningú. I val a dir també, que el sistema penal fa augmentar el nombre d’empresonament dels immigrants: la policia els deté més en proporció que a la resta de població, el jutjat no els concedeix la llibertat provisional en espera del judici i dicta presó preventiva i les penes que compleixen son mes dures ja que no poden pagar la responsabilitat civil del delicte.
Per tant, i després d’aquest anàlisi amb dades oficials hem de fer la següent reflexió:
No hem de culpar als immigrants dels problemes socials del país. Culpar als dèbils sempre és més senzill que enfrontar-se als poderosos, però com a persones justes no podem permetre-ho. El problema és la poca despesa pública en serveis socials i la gran despesa en sectors que actualment no serveixen per res com és la despesa militar, per exemple. Som una mateixa classe social i hem de lluitar conjuntament per apoderar-nos del que és nostre.
I per acabar, recorda que els lladres del país no es diuen Mohamed, Osama, Youssef o Abdul. Les persones que realment et roben son de pell blanca, parlen català i castellà, vesteixen amb americana i corbata i es diuen Fèlix Millet, Salvador Alemany, Rodrigo Rato & màfia.