ACTUALITAT: OPINIONS

A Badalona no ens pendran el pèl, ni els drets.

Diumenge vaig passar-me 12 hores en una mesa, i segurament ho recordaré tota la vida. El 9 de novembre de 2014 passarà al record de molts com un dia senzillament sensacional. Quina emoció, quina il·lusió, quanta gent diferent, en família, amb els amics. Fotos, fotos i més fotos, les xarxes socials n’anaven plenes. L’ambient sobretot festiu, però també molt emotiu. Les imatges d’avis i àvies emocionats - i els seus fills i néts emocionats de l’emoció-, votant pels qui han deixat enrere es van repetir a gairebé cada mesa del país. I l’entusiasme dels joves de 16 anys, que van tenir l’oportunitat de votar per primer cop abans del que s’esperaven, també. “Normalment la gent va contenta a votar, és un acte social?” - em preguntava en David, un observador internacional - “perquè això que feu és il·legal i més aviat sembla una festa”, se’m va escapar el riure abans de contestar-li.

El 9N va ser un èxit indiscutible, pels independentistes, però sobretot pels demòcrates. El 9N va servir per demostrar que els catalans i les catalanes les coses les fem diferent. A Catalunya tenim un sentit molt fort de la democràcia, encara que les veus de la caverna es posin les mans al cap per l’acte de desobediència que vam protagonitzar. Precisament, perquè tenim aquest sentit tan honest de la democràcia, vam desobeir. Les lleis són la base de la democràcia quan la garanteixen, no quan la impedeixen. I aquest és el missatge que vam deixar ben clar tots els que vam anar a votar, fos quina fos l’opció marcada a la nostra papereta. No oblidem que els del No, i els del Sí-No també van anar a votar, malgrat les advertències catastrofistes i el menysteniment de les forces de l’unionisme. Fet que, per cert, va ser una gran victòria més, sobretot a Badalona, on la participació no va ser més baixa que la resta de Catalunya tal com esperaven l’Alcalde i els seus. A Badalona, concretament, van exercir el seu dret a vot 49.580 persones, permetent-nos deixar enrere aquell estereotip de feu obedient del PP i d’incultura. A Badalona, no ens van prendre ni el pèl, ni els drets.

El 9N va ser, n’estic segura, l’inici de l’etapa final per aconseguir la llibertat del nostre petit país. Guanyarem la independència, i ho farem no només perquè tenim una llarga llista de motius per fer-ho, sinó perquè davant el discurs de la por, les prohibicions i de la inèrcia d’un sistema caducat, nosaltres parlem d’esperança, d’il·lusió i de l’emoció de construir un nou país tots junts. 2. 305.290 persones vam protagonitzar, diumenge passat, la mobilització més gran que s’ha vist mai al nostre país, i ara necessitem unes eleccions -perquè la via del referèndum topa amb un mur inamovible- per legitimar aquesta veu. Necessitem un mandat democràtic que ens avali a ulls del món i ens permeti fer, a la fi, el nostre camí per aconseguir un país que somiem socialment just, més net i on hi càpiga tothom.
Pròxima parada, independència!