2015
El passat 20 de Desembre, i per segona vegada consecutiva, el PP va tornar a guanyar les eleccions espanyoles. La passada legislatura es podria definir amb quatre conceptes: autoritarisme i irregularitats del poder executiu, creixement de les desigualtats, repressió i precarització laboral.
Amb el primer concepte faig referència a la completa inconstitucionalitat del Govern a l’hora de dur a terme la seva funció executiva. El Govern, encapçalat per Mariano Rajoy, ha aprovat en aquest últim mandat més de 70 decrets-lleis d’una forma molt irregular. Un decret-llei és una norma jurídica que permet al Govern aprovar normes amb rang de llei en un període reduït de temps, que sinó trigarien entre 3 i 4 mesos en ser aprovades mitjançant el procediment parlamentari habitual. Aquest tipus de legislació només es pot tirar endavant en casos d’extrema urgència i no poden afectar a les institucions bàsiques de l’Estat o als drets, deures i llibertats dels ciutadans i les ciutadanes. La majoria dels decrets-lleis aprovats pel Govern, no requerien cap mena d’urgència i afectaven els nostres drets.
Un exemple claríssim són les retallades en educació aprovades mitjançant el “Real Decreto-ley 14/2012”. Les disposicions d’aquesta norma jurídica atempten contra el nostre dret a la protecció de l’educació.
En aquesta línia, també és important comentar que el famós Tribunal Constitucional ha sigut l’òrgan responsable de blanquejar aquests mètodes irregulars de governar. Aquest fet ens torna a demostrar qui controla aquest òrgan, aparentment independent del poder polític.
Una altre característica d’aquest darrer mandat és l’enorme creixement de la desigualtat. Cada dia veiem com el poder socioeconòmic recau cada vegada en menys mans. Com és evident, aquest fet augmenta els privilegis de classe i la desigualtat social. I com ha impulsat el Govern espanyol això? Doncs, per exemple, amb les enormes retallades en educació. Tornem altre vegada al “Real Decreto-ley 14/2012” on amb l’excusa de la racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, s’ha obligat als centres públics a dur a terme una sèrie de reformes i de mesures que tenen efectes molt negatius en el nostre sistema educatiu. Les mesures més significants són: obligatorietat dels centres a augmentar la ràtio d’alumnes per cada aula, augment de la carrega lectiva del professorat, moltes limitacions per la incorporació de nou personal i per la contractació de substituts i un augment descomunal de les taxes universitàries. Com a resultat d’això, s’han disparat les desigualtats socials entre aquells que es poden permetre suplir aquestes deficiències i els que no.
Segurament, l’exemple més clar de l’essència repressiva del mandat del PP és la coneguda “Llei mordassa”. De manera ràpida, aquesta Llei estableix els fonaments d’un estat policial on, entre d’altres coses, les forces de seguretat gaudeixen d’una impunitat total i on es vulnera la llibertat d’expressió i el dret a la lliure manifestació, reunió i associació.
Per acabar, els efectes d’aquest darrer mandat en les condicions de treball i els drets dels treballadors han sigut nefastos. Amb l’excusa de guanyar competitivitat empresarial, s’han aprovat un seguit de mesures com la reducció dels costos de l’acomiadament, la vulneració constant dels convenis col·lectiu o l’empitjorament de les condicions de treball. Aquests fets han comportat una enorme precarització laboral i han deixat els drets dels treballadors a zero.
És un fet objectiu dir que les coses seguiran així durant molts anys. El PP ha perdut la majoria absoluta però molts d’aquestes vots perduts han anat a parar a Ciutadans o al PSOE, partits que en moltes ocasions ens han demostrat ser el mateix que el PP. A més, la veritable esquerra espanyola no té prou força per revertir la situació. L’única solució possible a aquest fet és construir la República Catalana. Tant les JERC com Esquerra anem a Madrid a defensar la veu de la majoria del poble català.
TRENQUEM AMB ESPANYA!
