ACTUALITAT: OPINIONS

Com a noia nascuda a Madagascar, podria parlar directament de què significa ser dona i negra a Catalunya (perquè sí, gent, l’heteropatriarcat i l’etnocentrisme segueixen sent realitats estructurals en la nostra societat que discriminen simbòlicament col·lectius minoritaris)... Però, donat el dia que és avui, i que aquest és el meu primer article sobre afrofeminisme, prefereixo començar publicant petits detalls sobre aquest “altre tipus” de feminisme.

Un ““altre tipus” de feminisme” perquè, quan es parla d’igualtat de gènere, només parla El Feminisme blanc, occidental, normatiu, acadèmic i urbanita, i, les poques vegades que es menciona el "feminisme de colors", és en discursos de feministes blanques explicant-nos com ens hem de sentir, les persones que no ho som, davant d’actituds racistes (whitesplaining). Una lluita interseccional la teoria de la qual conec des de fa relativament poc, però amb molts més anys d’experiència personal. Companyes: les afrofeministes no volem ser tutelades per persones que sabeu recitar tota una bibliografia sobre racisme però que no l’heu patit mai!

Amb una forta admiració pel Black Feminism i el Sisterhood estatunidencs dels 60, i amb una nova onada creixent d’Afro-féminisme a França, escric motivada a donar a conèixer el feminisme negre també a Catalunya. Així que, com a afrofeminista catalana, us demano:

• Personalment, als homes, que deixeu de repudiar-nos socialment però, després, desitjar-nos en l’àmbit sexual privat. Deixeu de tractar-nos (a les dones negres) com un element exòtic, salvatge i sense paraules. No som objectes sexuals, ni cap persona ho és!

• En especial, a les dones blanques, que deixeu d’incitar-nos a allisar-nos i occidentalitzar-nos l’afro. En general, deixeu de menysprear la nostra estètica i la de qualsevol altra cultura que difereix amb la vostra. El nostre cabell característic és cultura, història, política i rebel·lia; el nostre cabell és identitat, però, sobretot, és nostre!

• I, a totes i a tots, no doneu un sentit pejoratiu a la paraula ni als seus semblants. El mal real està en l’imperialisme europeu i els seus models de control i d’homogeneïtzació, no en el fet d’haver nascut o ser descendents d’Àfrica i de les “antigues” colònies.

L’hegemonia heteropatriarcal blanca sempre necessita reafirmar-se, així que revisem el llenguatge tradicionalment racista i masclista en el qual hem crescut (m’hi incloc perquè també m’han educat a Catalunya), i no us deixeu manipular pels que expliquen una història de la humanitat que ens ataca i invisibilitza per ser dones i per ser negres.

Si voleu saber què podeu fer les feministes blanques pel feminisme negre, llegiu aquest article de la Desirée Bela-Lobedde, una vilanovina d’arrels guineanes que m’ha inspirat en aquest primer tastet. I, per saber més sobre el tema, us recomano la revista digital Afroféminas, un espai dedicat a garantir la visibilitat de la la dona negra. Ens podeu ajudar a fer arribar la nostra veu; però, emancipar-nos, sabem fer-ho soles! Deixeu-nos autoempoderar!

Si avui (i cada dia), es tracta de treballar i lluitar, treballem i lluitem per un feminisme transversal: contra la discriminació per sexe, però també per raça, religió o classe social!