ACTUALITAT: NOTÍCIES

Un any més les Joventuts d’Esquerra Republicana ens manifestem envers l’autonomisme centralista de l’estat espanyol i defensem l’autogovern de cada illa.

Segons l’Estatut d’Autonomia del 2017, dia 1 de març és el Dia de les Illes Balears. L’objectiu d’aquesta festa és la celebració del marc jurídic vigent, que condemna a cada una les illes a la subordinació i a la dependència de l’Estat espanyol. Estat que, a la vegada, amputa la nostra opinió en afers que ens afecten directament, paralitzant qualsevol voluntat de millora pel conjunt de les illes. Per això, són molts els illencs que conceben aquest dia com quelcom ordinari i basat en actes purament institucionals, sense cap trascendència ideològica.

Les Joventuts d’Esquerra Republicana ens posicionem en contra la Diada de les Illes Balears. Existeixen dos motius principals respecte aquesta qüestió. El primer fa referència a que considerem la fase de l’autonomia, una fase esgotada. Volem deixar de dependre del centralisme espanyol i dotar a cada illa d’un nou estatus polític. Que sigui cada illa la que decideixi el seu futur com a poble. El segon és la inexistència d’un sentiment balear compartit. El sentiment de pertinença dels illencs és major respecte la seva illa que no pas al seu conjunt. Estem a favor de la idea d’”insularisme” enfront el “balearisme”, en tant que creim que cada illa és la que ha de marcar el seu propi recorregut. Sense posar en dubte els lligams culturals, lingüístics i històrics que ens uneixen, cada illa ha de tenir l’autonomia suficient per a gestionar les problemàtiques que li són pròpies. Com més descentralitzada sigui l’acció política, aquesta serà també més propera i més radicalment democràtica.

Cada illa és, pel fet de ser comunitat política, un país. Cada illa ja té una Diada pròpia: el 17 de gener a Menorca, el 4 d'agost a Formentera, el 8 d'agost a Eivissa i el 31 de desembre a Mallorca. Diades que són un exercici de reivindicació popular, de reivindicació dels menorquins, dels formenterers, dels eivissencs (si es vol, dels pitiüsos) i dels mallorquins com a pobles que són; exercicis de sobirania. Hem de reivindicar-nos com a subjecte sobirà, perquè ho som. El dia que deixem de fer-ho, deixarem d’existir!