2018
Avui, 6 de desembre del 2018, fa 40 anys que la Constitució espanyola va ser votada en un referèndum popular i el 29 del mateix mes va entrar en vigor. Lògicament, va guanyar el sí, però cal afegir que la participació va ser molt baixa, exactament d’un 58.97% del cens electoral, per l’aprovació d’una consulta tan transcendent per la història d’Espanya.
Es va vendre com un text consensuat, democràtic i popular; tot i haver estat redactat entre set homes. El que avui es celebra es la falsa transició de la dictadura franquista a un estat aparentment democràtic, només amb la redacció del que li diuen la “Carta Magna”. S’ha venut com un moment de pau, consens, perdó i unitat; idea a la que la dreta es segueix aferrant després de 40 anys. Un text redactat només per homes i que a més a més alguns havien format part del govern feixista, deixa entreveure que la transició va estar tutelada pel mateix règim.
Avui en dia s’està imposant una Constitució al·legant que en el seu moment es va deixar participar al poble, al que qualsevol tipus d’estat li era millor que la dictadura. La seva rigidesa per reformar-la causa que ens sentim condemnats nosaltres, les generacions precedents i les futures a mantenir-la.
Un text que havia de suposar un pont entre el règim feixista que suposadament deixàvem enrere i la democràcia que tots semblàvem anhelar, quatre dècades després segueix vigent amb només dues modificacions que no van ser sotmeses a referèndum.
Maria Galindo, secretaria de Campanyes del Jovent Republicà de Sant Joan Despí
