ACTUALITAT: NOTÍCIES

En aquestes dates volem reivindicar l'eradicació de la violència de gènere. Ens maten, ens menyspreen, ens manipulen i ens violen, perquè som dones. El Jovent Republicà de Sant Martí hi som un cop més i ara, hem participat de manera activa amb la població jove del districte, establint relacions amb el veïnat i treballant colze a colze per aconseguir erradicar el masclisme dels nostres barris.

La violència masclista es aquella que s’exerceix contra la població femenina fruit de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema patriarcal i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, té com a resultat un dany o un patiment físic, psicològic o sexual. Aquesta violència afecta de manera contundent a qualsevol estrat social, ètnia i edat, ens afecta a totes. Hem de ser conscients de totes i cadascuna de les formes de violència que de manera quotidiana, poden exercir cap a nosaltres. Si bé és cert hi ha comportaments i actituds que son més discretes i per tant més indetectables i n’hi ha d’altres que són evidents i contundents. Com a joves hem de participar i potenciar la lluita cap a l'eradicació de tots els tipus de violència masclista. No tolerem insults, tocaments, manipulacions, agressions físiques ni agressions sexuals.

Els joves som considerats vulnerables en molts aspectes, però també patim d’una manera especialment intensa la violència masclista, tal i com expliquen les dades del idescat i l’institut català de la dona, entre d’altres. Hem d’aconseguir conscienciar a tots els joves, i també explicar les actuacions recomanables davant determinades situacions. Hem de ser capaços d’identificar i actuar davant un comportament o una situació de violència masclista. Per tant, fem taules rodones, formem al jovent, fem activitats de rol playing, fem-nos entendre, que tothom aprengui el missatge. Sovint no som conscients de totes les esferes de la violència de gènere, no la identifiquem com a tal, i no sabem com actuar i això, ha de canviar!

Durant l’infància identifiquem les conductes que realitzen els nostres referents, les idealitzem i les integrem. també assolim els rols de gènere i les dinàmiques familiars. Això clarament, rep una gran importancia, ja que tots nosaltres hem crecut en base a un sistema patriarcal, que alguns hem après a modificar i d’altres han decidit mantenir. Depèn per tant, de nosaltres, deconstruir-nos i promoure uns valors feministes en nosaltres mateixos i en les properes generacions. Hem de potenciar el canvi social en l’àmbit públic i privat.

A banda de l'àmbit familiar, l’escola també participa en el nostre procés de socialització. És també un altre espai que afavoreix el nostre desenvolupament i la nostre interacció amb la societat, ens relacionem amb altres persones i els seus valors inculcats a la llar i també aprenem valors com el respecte, l’esforç, l’aprenentatge i la igualtat. Hem de tractar de trencar amb els estereotips associats al professorat i també aconseguir una transmissió de valors, coneixements i comentaris que fomentin la diversitat, l’igualtat i el respecte. També hem d’aprendre a reflexionar i a questionar-nos si tot allò que ens inculquen o ens volen inculcar es adequat i ho assolim o per contra, és erroni i ho rebutgem.

Les relacions sentimentals entre joves son un punt conflictiu a tractar, són majoritàriament basades en l’amor romàntic i en el príncep blau en busca de la princesa, trenquem amb això, canviem la manera de veure'ns com si necessitesim d'algú més per completar-nos. Som persones independents amb les nostres personalitats i les nostres vivències a la motxilla. Potenciem, doncs, relacions basades en el respecte, l’igualtat, l’empatia i la comunicació efectiva. Fem entendre que les relacions basades en la submissió, la manipulació, i la desigualtat no són relacions, son formes de violència.

Si algú et diu com has de vestir, que has de dir o amb qui has d’anar, no t’estima.

Qualsevol espai és vulnerable d'aparèixer violència. L'àmbit íntim de la llar o les relacions de parella, son espais més privats, on la violència pot ser enmascarada en el dia a dia. També tenim d’altres espais com les universitats, les escoles, els espais d’oci nocturn o els carrers, on també trobem sovint actituds de caire masclista. Hem de treballar en tots aquests espais per fomentar valors  d’igualtat i respecte, potser en alguns és més fàcil que d’altres, pero de tots depèn, aconseguir fer el canvi en els comportaments i en les actuacions i també en no permetre-ho.

Aquest videoreportatge que presentem a continuació “Què pensem sobre la violència de gènere? La perspectiva juvenil”, va néixer fa uns 6 mesos i es va començar a fer efectiu fa un parell de mesos, voliem fer alguna acció que fos reivindicativa, formativa i ens apropes al jovent del districte, tot tenint en compte la sensibilitat que aquest tema comporta en totes nosaltres. Sens dubte, hem assolit els nostres objectius, hem denunciat un cop més la situació inadmissible que patim de manera quotidiana les dones. Aquesta lluita no acaba aquí, després del recull d’informació d’aquest video, seguirem treballant.

Durant l’elaboració d’aquest videoreportatge hem compartit moments de sororitat entre la militància i també amb les entrevistades, que posen de manifest un cop més, la força silenciada que tenim les dones.

Això pretenia ser un vídeo per aprendre, per reflexionar, i per conèixer en quins punts s'han de basar les nostres estratègies per produir el canvi social d'aquest model patriarcal. També hem aconseguit, que sigui un reportatge reivindicatiu, perquè no ens cansarem de dir que queda molta feina per fer, que no som el sexe dèbil i que no volem seguir sotmeses a aquest sistema que ens condiciona , ens determina i ens oprimeix de manera constant.

Com deia Florence Nightingale, mare de la infermeria moderna, creadora del primer model conceptual d’Atenció infermera i promotora de la creació de la primera escola d’infermeria a Londres al segle XIX, “l’important no es el que ens fa el destí, sinó el que nosaltres fem d’ell” ella en aquell moment es va alçar i el món no estava preparat perquè les dones prenguessin iniciatives com aquestes, no es volia que les dones pensesin, lluitessin ni fossin promotores de cap canvi i ella ho va aconseguir. Així que com ella, nosaltres també ho podem fer, seguim treballant, mica en mica i aconseguirem el canvi.

Endavant amb la lluita feminista, no desistim, seguim alçats per una república feminista.