21.10
2023
2023
El Jovent Republicà, a favor de limitar la compra d'habitatge a no-residents
El Consell Nacional de les Joventuts d'Esquerra Republicana, reunit al Masnou, aprova per unanimitat la proposta de resolució a favor de la limitació de la compravenda d'habitatge per part de persones no residents, presentada per la Federació de les Illes Balears i Pitiüses.
La proposta de resolució comença repassant els antecedents històrics del model econòmic illenc. Es constata que la indústria del turisme ha comportat greus transformacions demogràfiques, socials, econòmiques, territorials i culturals als territoris que més en depenen.
El cas de les Illes Balears i Pitiüses és especialment representatiu. La febre constructora dels anys noranta, que es coneix com a tercer boom turístic, fou sens dubte el punt d’inflexió. El primer boom turístic s’havia produït als seixanta, en ple franquisme, amb l’arribada del turisme de masses; el segon, arribà als vuitanta amb la construcció d’apartaments turístics com a fórmula d’allotjament més barata que els hotels.
Un dels efectes més perversos que ha generat aquest model econòmic és l’exclusió immobiliària de la població autòctona causada per la presència de grans fortunes estrangeres. Dit d’una altra manera, la impossibilitat d'emancipar-se de bona part de la població, sobretot dels joves.
Un dels fenòmens que també ha contribuït a la proliferació de grans inversors immobiliaris estrangers als Països Catalans ha estat la posada en circulació de les anomenades Golden Visa, una mesura impulsada a l’Estat espanyol pel PP que el govern de PSOE-UP no ha qüestionat. Així, d’ençà del 2013, els estrangers no residents a la UE que realitzen una inversió superior als 500.000 euros en l'adquisició d’immobles poden sol·licitar un visat o autorització de residència. Les Illes Balears i Pitiüses, Barcelona i Alacant són dels territoris on més visats s’han expedit en virtut d’aquesta norma.
Tot plegat ens ha portat fins a la situació actual. Les dades parlen per si soles i només cal fer-ne constar algunes. Més del 31% de les vendes d'habitatges a les Illes Balears i Pitiüses són a estrangers (al País Valencià, el 28%; a Catalunya, el 15%). Aquesta xifra, que és gairebé el doble que la mitjana estatal, suposa que el ritme de compra per part de forans és de 700 cases cada mes, és a dir 23 al dia.
Les Illes tenen el preu de l'habitatge més car de l'Estat espanyol, amb 3.123 euros el metre quadrat. De fet, dupliquen el preu de la mitjana estatal, que és de 1.570 euros. A més, segons el darrer estudi de la Societat de Taxació, els illencs han d'invertir el sou íntegre de 16,4 anys per comprar un habitatge. La situació a l'arxipèlag és molt diferent de la de la resta de l'Estat, on els residents destinen de mitjana els seus ingressos laborals de només 7,6 anys a adquirir un habitatge en propietat.
Les Illes tenen el preu de l'habitatge més car de l'Estat espanyol, amb 3.123 euros el metre quadrat. De fet, dupliquen el preu de la mitjana estatal, que és de 1.570 euros. A més, segons el darrer estudi de la Societat de Taxació, els illencs han d'invertir el sou íntegre de 16,4 anys per comprar un habitatge. La situació a l'arxipèlag és molt diferent de la de la resta de l'Estat, on els residents destinen de mitjana els seus ingressos laborals de només 7,6 anys a adquirir un habitatge en propietat.
Així les coses, no és d’estranyar que la taxa d’emancipació juvenil als Països Catalans sigui inferior al 20% doncs la mateixa especulació immobiliària que s’ha produït a les Illes Balears i Pitiüses també s’ha produït en indrets com Barcelona o València.
Alguns països ja han actuat per acabar amb el fenomen de l’especulació immobiliària per part de no-residents. El Canadà ha prohibit enguany la venda de béns immobles als estrangers no residents, una mesura que es reforça amb multes de fins a 7.000 euros a qui se salti la llei i adquireixi un bé immoble tot i ser estranger no resident, o ajudi a efectuar la transacció. La norma preveu algunes excepcions per a estudiants que han passat cinc anys al país, persones amb permisos de treball temporals i sol·licitants d'asil. D’altra banda, Andorra ha aprovat aquest setembre la suspensió transitòria de les autoritzacions d’inversió estrangera en immobles. Altrament, per revertir directament en l’Estat la capacitat econòmica d’aquesta inversió estrangera, també ha aprovat un impost que gravarà aquestes operacions.
Aquest tipus de mesures no són necessàriament incompatibles amb el Dret de la Unió Europea. Així, tot i que la decisió del govern de Flandes d’introduir una restricció en la compravenda d’habitatges el 2009 no va ser recolzada pel TJUE, el Tribunal va obrir la porta a establir una limitació tot argumentant l’interès general i respectant els principis de proporcionalitat i no-discriminació, una postura que també ha adoptat la Comissió Europea.
Per tot això, el Jovent Republicà acorda amb l'aprovació d'aquesta proposta de resolució els següents acords:
Per tot això, el Jovent Republicà acorda amb l'aprovació d'aquesta proposta de resolució els següents acords:
- Entenem que l’absència de limitacions a la compravenda d’habitatge per part de persones, físiques i jurídiques, no-residents és un dels fenòmens que als territoris més turistitzats posa en perill el dret a emancipar-se amb dignitat i de manera assequible. Així, instem l’adopció de les modificacions legals necessàries perquè les diferents institucions dels Països Catalans puguin establir limitacions a la compra d'habitatges als no residents.
- Considerem que les Golden Visa són una mesura classista que genera especulació immobiliària. Mentre milers de persones amb baix poder adquisitiu i en situació administrativa irregular malden per obtenir el permís de residència o la nacionalitat, les grans fortunes gaudeixen d’una via directa que els permet estalviar-se anys d’espera. A més, aquesta inversió estrangera deixa en desavantatge la població autòctona que no hi pot competir i troba encara més dificultats per accedir a un habitatge. Per tant, instem la derogació de les normes que emparen la seva expedició.
Blanca Noguera i Biel Cursach presenten la proposta de resolució al Consell Nacional celebrat al Masnou.