La portaveu regional del Camp de Tarragona, Elisabeth Racionero i Gassull, ocupa la onzena posició de la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions del 14 de febrer

Racionero; actualment, a més de ser la portaveu regional del Camp, també és regidora de Joventut i Esports a l'Ajuntament d'Almoster. Actualment, estudiant de Treball Social a la Universitat Rovira i Virgili. Dins d'Esquerra Republicana de Catalunya, forma part de la Permanent Comarcal del Baix Camp. També, va ser tresorera de l'ANC i actualment, també sòcia d'Òmnium Cultural. A més, presidenta de l'Associació de Jóvens d'Almoster.

La nostra candidata, Elisabeth Racionero: "El 14 de febrer els joves ens hi juguem molt. Cal que l'independentisme d'esquerres guanyi i planti cara a l'extrema dreta i cal seguir lluitant contra les desigualtats que patim i que s'acabi el conflicte obert amb l'Estat".

Durant el café s'ha posat en valor el paper de les dones en la política tan municipal com nacional. La van acompanyar: la Raquel Sans (cap de llista d'ERC a la circumscripció de Tarragona), l'Irene Aragonès (núm. 3 a la llista d'ERC per Tarragona i Portaveu Federal d'ERC del Camp de Tarragona), l'Eva Ferran (núm.9 a la llista d'ERC per Tarragona i presidenta de la SL d'ERC de Reus), la Josepa Granell (núm.13 a la llista d'ERC per Tarragona) i la Montserrat Flores (Secretaria de Dones d'ERC del Camp de Tarragona). L'Elisabeth, que els pròxims comicis representarà el fil roig…

Aquest 2020 s’han produït més de 𝟓𝟎𝟎 𝐦𝐢𝐥𝐢𝐨𝐧𝐬 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐧𝐞𝐬 𝐝𝐞 𝐩𝐥𝐚̀𝐬𝐭𝐢𝐜, dels quals 𝐧𝐨𝐦𝐞́𝐬 𝐬𝐞’𝐧 𝐫𝐞𝐜𝐢𝐜𝐥𝐚 𝐮𝐧 𝟗%.

Siguem responsables al consumir i eliminem els plàstics!   #ProuConsumisme  

La majoria dels lectors encara recordarà l’apagada elèctrica que fa pocs dies va deixar a les fosques milers de llars i sense serveis bàsics a moltes zones dels Països Catalans. Sobretot al Principat i al País Valencià, diversos municipis van quedar paralitzats, afectant escoles, hospitals, comerços i activitats quotidianes. Les causes encara avui són incertes, però més enllà dels moments distòpics que va provocar, aquest episodi ha tornat a posar damunt la taula el debat polèmic sobre la necessitat d’una sobirania energètica real i popular.

Aquest incident evidencia la dependència estructural d’un model energètic centralitzat, fràgil i pensat per servir als interessos dels grans oligopolis, no pas per garantir els drets de la ciutadania. Aquest és el punt de partida des del qual el jovent independentista hem de plantejar el debat, des de la reivindicació d’uns Països Catalans sobirans, també en l’àmbit energètic, amb capacitat de decidir com, on i per a qui produïm l’energia. I això implica assumir que sense sobirania energètica no hi haurà sobirania nacional. Per fer-ho possible, cal trencar amb la lògica mercantilista que domina avui la gestió de les infraestructures…