12.03
2015
2015
"Lluites que vam tenir ja fa 10 anys segueixen vigents i segurament en una situació molt més delicada o extrema"
Núria Palomar té 30 anys i és de l'Hospitalet de Llobregat. Està diplomada en Biblioteconomia i Documentació, llicenciada en Documentació i ha fet un Màster en Gestió Documental i Informació a les Empreses. Treballa com a arxivera a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i és professora associada a la Universitat de Barcelona. La seva vinculació amb les JERC va començar a la secció local de l'Hospitalet i a la federació comarcal del Baix Llobregat. En paral·lel es va implicar en l'AND i finalment a la secretaria nacional de la Dona. Durant aquests anys també ha estat militant d'Esquerra on la seva implicació sempre ha estat a nivell local.
Quina era la situació del feminisme durant l'època en què vas ser secretària de la Dona de les JERC?
Quan vaig ser escollida Secretària Nacional de la Dona ja feia anys que participava a les JERC en l'impuls de les polítiques de dones, des de la mateixa creació de l'Assemblea Nacional de Dones de les JERC. El fet que em presentés com a Secretària Nacional va ser bastant casualitat ja que no m'ho havia plantejat mai. La pressió de diferents territorials a desfer l'estructura de l'AND i de la mateixa Secretaria, en que es volia canviar el nom i fins i tot els objectius convertint-la en una Secretaria d'Igualtat d'Oportunitats, va fer que les persones que havíem estat treballant des de feia anys a l'Assemblea busquéssim una manera de mantenir la feina feta i d'intentar fer pedagogia i explicar les diferencies entre les Polítiques de Dones i les Polítiques d'Igualtat. Aquest fet, que pot semblar menor, crec que defineix molt bé l'estat intern del debat. Mentre internament lluitàvem per mantenir les estructures, ens trobàvem en un moment polític en que l'Estatut estava sobre la taula i calia veure com evolucionaven les propostes que des del Consell Nacional de Dones, on estàvem representades com a Esquerra i JERC; havíem fet diferents propostes.
Recordes alguna acció/lluita significativa de les JERC en defensa dels drets de les dones durant aquell període?
L'etapa en que vaig ser SN de la Dona va venir molt marcada per l'Estatut i totes les retallades que es van produir. Com ens afectava a nosaltres? Com us deia en la pregunta anterior, des del Consell Nacional de Dones s'havia fet una feina espectacular en recollir propostes des de les diferents entitats i organitzacions que en formàvem part i l'ICD havia fet un paper, des del meu punt de vista, molt encertat de lideratge i de participació. En aquest sentit, vam estar treballant molt en aconseguir mantenir visible els drets de les dones com a drets bàsics i també assegurar que la perspectiva de gènere estigués present en tot el conjunt del text legal. El resultat ja sabem quin va ser...
Paral·lelament a això, vam estar treballant en la feina més ordinària de la Secretaria com pot ser l'impuls de les Secretaria territorials, el treball en xarxa de les diferents persones interessades en la matèria, el posicionament del 8 de març i del 25 de novembre com a dues diades de lluita nacionals, la sensibilització interna en la defensa de les polítiques de dones a través de sessions formatives i, seguint el dia a dia per mantenir la SN i l'AND.
Com veus l'evolució de les polítiques de dones i quina situació creus que ens trobem avui?
Sovint sembla que estiguem en el dia de la marmota. Lluites que vam tenir ja fa 10 anys segueixen vigents i segurament en una situació molt més delicada o extrema, com pot ser el dret al propi cos, la llibertat sexual i reproductiva, l'eradicació de la violència masclista. Sempre recordo com un gran moment l'aprovació de la Llei per a l'eradicació de la violència masclista i si veiem la situació actual, és evident que encara tenim molta feina. Però més enllà d'aquestes lluites, hi ha d'altres que molts no veuen (o no volen veure) com són les discriminacions salarials que patim les dones, les dificultats per accedir a determinats llocs de treball (també en la política), entre d'altres. S'ha fet feina, és evident, i segur que algun impacte ha tingut i seguirà tenint, però la lluita més important que encara s'ha de fer és el canvi de mentalitat i entendre les polítiques de dones i els dones com el que som.
Quan vaig ser escollida Secretària Nacional de la Dona ja feia anys que participava a les JERC en l'impuls de les polítiques de dones, des de la mateixa creació de l'Assemblea Nacional de Dones de les JERC. El fet que em presentés com a Secretària Nacional va ser bastant casualitat ja que no m'ho havia plantejat mai. La pressió de diferents territorials a desfer l'estructura de l'AND i de la mateixa Secretaria, en que es volia canviar el nom i fins i tot els objectius convertint-la en una Secretaria d'Igualtat d'Oportunitats, va fer que les persones que havíem estat treballant des de feia anys a l'Assemblea busquéssim una manera de mantenir la feina feta i d'intentar fer pedagogia i explicar les diferencies entre les Polítiques de Dones i les Polítiques d'Igualtat. Aquest fet, que pot semblar menor, crec que defineix molt bé l'estat intern del debat. Mentre internament lluitàvem per mantenir les estructures, ens trobàvem en un moment polític en que l'Estatut estava sobre la taula i calia veure com evolucionaven les propostes que des del Consell Nacional de Dones, on estàvem representades com a Esquerra i JERC; havíem fet diferents propostes.
Recordes alguna acció/lluita significativa de les JERC en defensa dels drets de les dones durant aquell període?
L'etapa en que vaig ser SN de la Dona va venir molt marcada per l'Estatut i totes les retallades que es van produir. Com ens afectava a nosaltres? Com us deia en la pregunta anterior, des del Consell Nacional de Dones s'havia fet una feina espectacular en recollir propostes des de les diferents entitats i organitzacions que en formàvem part i l'ICD havia fet un paper, des del meu punt de vista, molt encertat de lideratge i de participació. En aquest sentit, vam estar treballant molt en aconseguir mantenir visible els drets de les dones com a drets bàsics i també assegurar que la perspectiva de gènere estigués present en tot el conjunt del text legal. El resultat ja sabem quin va ser...
Paral·lelament a això, vam estar treballant en la feina més ordinària de la Secretaria com pot ser l'impuls de les Secretaria territorials, el treball en xarxa de les diferents persones interessades en la matèria, el posicionament del 8 de març i del 25 de novembre com a dues diades de lluita nacionals, la sensibilització interna en la defensa de les polítiques de dones a través de sessions formatives i, seguint el dia a dia per mantenir la SN i l'AND.
Com veus l'evolució de les polítiques de dones i quina situació creus que ens trobem avui?
Sovint sembla que estiguem en el dia de la marmota. Lluites que vam tenir ja fa 10 anys segueixen vigents i segurament en una situació molt més delicada o extrema, com pot ser el dret al propi cos, la llibertat sexual i reproductiva, l'eradicació de la violència masclista. Sempre recordo com un gran moment l'aprovació de la Llei per a l'eradicació de la violència masclista i si veiem la situació actual, és evident que encara tenim molta feina. Però més enllà d'aquestes lluites, hi ha d'altres que molts no veuen (o no volen veure) com són les discriminacions salarials que patim les dones, les dificultats per accedir a determinats llocs de treball (també en la política), entre d'altres. S'ha fet feina, és evident, i segur que algun impacte ha tingut i seguirà tenint, però la lluita més important que encara s'ha de fer és el canvi de mentalitat i entendre les polítiques de dones i els dones com el que som.
Núria Palomar