2013
Sóc d'un país en què es presenten 125.954 demandes d'escolarització en la llengua pròpia del país, la que s'hi parla des de fa prop de vuit-cents anys i que són denegades.
Sóc d'un país en què fa més de trenta anys es va acordar que, en el nou model educatiu, el català, la llengua pròpia del país, seria la llengua vehicular per tal de cohesionar la societat –sense separar per raó de llengua- i potenciar una llengua postergada i perseguida durant una dictadura de quaranta anys.
Sóc d'un país en què 17 famílies han demanat que els seus fills fossin escolaritzats en castellà i trencar, així, el model d'èxit aconseguit.
Sóc d’un país en què i la justícia els ha respost que no només aquests 17 alumnes, sinó que, tots els seus companys de classe també han de rebre l'educació en castellà quan no ho han demanat mai.
Sóc d'un país oprimit, que forma part d’un estat que va contra la seva llengua, els seus habitants i el model educatiu que ha triat amb un ampli consens.
Sóc d'un país que no vol ingerències en àmbits vitals en què hi ha acord.
Sóc d'un país que defensa la seva llengua i anhela i lluita per la llibertat.
- Oriol Ibàñez
- Secretari nacional d'educació