2012
Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat
Els parcs i jardins de Barcelona componen un patrimoni ciutadà irrenunciable, herència de diverses generacions de barcelonins i barcelonines i fruit de molts anys de reivindicacions veïnals i de l’esforç pel manteniment d'aquests espais per part de la plantilla de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. El govern municipal ha de ser garant d'aquest patrimoni, amb l'objectiu d'ampliar-lo i millorar-lo, mai per especular i afavorir interessos privats a través de la seva gestió.
La transformació de l’Institut en entitat pública empresarial local, l’any 2005, va suposar una ruptura respecte al model de gestió directa que el primer ajuntament democràtic havia recuperat als anys 80. En aquella etapa, el manteniment de la jardineria de Barcelona va ser un referent reconegut arreu. Des de llavors fins avui, Parcs i Jardins ha sofert la externalització -del 30 % dels treballs encomanats- a empreses privades, que subcontracten maquinària i treballadors i, en una espiral d’interessat descontrol, acaben deteriorant el servei que presten, augmentant gradualment el pressupost inicial i sense assumpció de responsabilitats pels reiterats incompliments.
Amb la privatització del servei, estem tornant al model fracassat dels anys 60 i 70, quan el manteniment del verd de la ciutat estava en mans d’empreses privades que mantenien un servei degradat, amb pràctiques corruptes.
Per tot això:
- Manifestem la necessitat d’augmentar el patrimoni verd públic, que manté a cada ciutadà de Barcelona molt per sota dels 10 metres quadrats aconsellats per l'Organització Mundial de la Salut.
- Denunciem la política de privatització de serveis, actualment més del 30%, cedint a empreses privades el manteniment dels jocs infantils, part de la poda d'arbrat, tractaments fitosanitaris etc, renunciant fins i tot a exercir un control de qualitat de les privatitzacions, el qual també s'externalitza.
- Mostrem el nostre rebuig a la política de contractació de personal. La supressió de la contractació de l’estiu, coincidint amb les vacances del personal fix (aprox. 80 eventuals), amb el consegüent deteriorament del verd, en èpoques de gran ús ciutadà. No es convoquen Ofertes Públiques d'Ocupació, obertes a tots els ciutadans, per tal de mantenir les ràtios necessàries per Ha. que permetin realitzar el manteniment suficient dels serveis encomanats. Es permet la contractació de personal (majoritàriament tècnic) sense procés selectiu conegut, ni tenint en compte els criteris de publicitat, mèrit i capacitat per accedir a un lloc de treball públic. Es vulnera l’acord signat l’any 2007 de Promoció de l’Ocupació a Parcs i Jardins, impedint l’accés a la jubilació parcial a persones que compleixen els requisits per fer-ho i nega el dret a treballar als integrants de la borsa de peons de l'Institut.
- Reclamem que es fomenti la participació de les organitzacions veïnals en el control de la gestió del patrimoni verd de la ciutat, reconeixent el seu dret a formar part del Consell d’Administració de Parcs i Jardins.
- Demanem que es faci una auditoria de l’estat actual dels treballs externalitzats, pel que fa al cost i la qualitat de servei prestada.
- Exigim una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible, que eviti les grans inversions per la seva “posta a punt” o plans integrals i aposti per dotar-lo de manera justa de mitjans humans i materials propis, prioritzant l’ús de la ciutadania de Barcelona, i ens manifestem en contra de la mercantilització d’espais com el Parc Güell, a través del cobrament d’entrades o de les facilitats amb les que l’empresa privada ocupa espais públics, com la plaça Catalunya aquest Nadal amb la pista de patinatge. Mentre que la ocupació ciutadana de la Plaça pel moviment 15- M es va criminalitzar, l’autorització municipal pel seu ús nadalenc ha estat aprovada en temps rècord.
La política de reducció de plantilla i la creixent externalització de serveis mitjançant contractes a companyies privades, s’emmarquen en les polítiques de retallades que utilitzen d’excusa la crisi actual, sense entendre ni explicar a la ciutadania que la privatització implica pagar dues vegades, finançant el servei prestat per algú sovint mal pagat i en precari, i el guany empresarial d’intermediaris privilegiats. D’altra banda, es fomenta una elit polític-administrativa només dedicada a ordenar i parar la mà.
Es per tot això que els sota signants demanem el retorn al model de gestió directa amb personal propi que permeti dur a terme els treballs encomanats pels estatuts de l’Institut i que la ciutat mereix. Pel manteniment sostenible de la jardineria pública No a la privatització de Parcs i Jardins de Barcelona Barcelona, desembre 2011