2015
27S Tot per guanyar
El proper 27 de setembre tenim una cita a les urnes, una cita històrica que pot iniciar el procés d’independència de Catalunya. El jovent ho tenim tot per guanyar, però per què?
Atur, la principal preocupació del jovent
La principal preocupació del jovent a Catalunya és l’atur. A l’estat espanyol l’atur juvenil és de gairebé el 50%, liderant la taxa d’atur juvenil d’Europa i per sobre de països com Romania, amb un 23,3%, o Dinamarca, amb un 10,5%. Però és que a més a més, els joves que treballen tenen una taxa de contractació temporal del 90% i cobren 9000€ menys que la mitjana salarial del mercat de treball. Per combatre aquesta situació, molts joves han de marxar a l’estranger a buscar oportunitats, entre l’any 2009 i 2015, s’han incrementat un 71,17% els joves emigrants catalans.
Educació pública, de qualitat i en català
L'estat espanyol ataca constantment -tant políticament com judicialment- el model educatiu d'èxit català i amb les seves polítiques és qui no permet millorar-lo. Amb la LOMQE, l’Estat espanyol ha atacat un model educatiu propi consensuat a nivell polític, social i educatiu, intentant “espanyolitzar” els alumnes catalans i intentar introduir la religió a les escoles. Homogeneïtzant els continguts a nivell estatal, discriminen i ignoren la diversitat territorial, alhora que intenten crear un model educatiu basat en la superació de proves i no en l’aprenentatge real de l’alumnat. Pel què fa a la universitat, l’Estat espanyol ha permès l’augment del preu de les matrícules mentre dificultava l’accés a beques, retallant-les un 29% i excloent a molts estudiants. Aquest greuge, a més a més, augmenta en el cas dels estudiants de Catalunya que, representant un 17% dels estudiants de l’Estat, només rebem un 8% de les beques.
Emancipació, el dret a l’habitatge
El dret a l’habitatge també està greument atacat a l’Estat espanyol, mentre que la mitjana del habitatges en lloguer a l’Eurozona és del 36%, a l’estat espanyol és d’un 13% i països com Alemanya o Holanda tenen en lloguer un 57% i un 47% dels habitatges respectivament. Alhora, a l’estat espanyol els joves s’emancipen de mitjana als 28,9 anys, 2,8 anys més tard que la mitjana de la UE i 9,3 anys més tard que a Suècia, per exemple. Lluny de combatre aquesta situació, el PP va suprimir la Renda Básica de Emancipación que servia perquè molts joves poguessin emancipar-se per primer cop de casa els pares.
Transport públic de qualitat
Els joves patim uns preus del transport públic elevats i un servei dolent. Cal deixar d’invertir en frivolitats (aeroports sense avions, trens d’alta velocitat sense passatgers) i fer-ho en allò que necessiten centenars de milers de persones a diari per a poder-se moure. Catalunya té el pitjor servei de rodalies de l’estat espanyol, registrant greus incidències, accidents i endarreriments per manca d’inversions de l’estat; les línies més afectades són les que connecten Barcelona amb les Terres de l’Ebre o l’R3 que uneix la capital amb Vic-Ripoll-Puigcerdà. Però, pel que fa a la mobilitat interurbana, Catalunya també es veu greument afectada: mentre que l’àrea metropolitana de Madrid, amb 6,6 milions d’habitants, té 327 estacions de metro i 321 km de via, l’àrea metropolitana de Barcelona, amb 5 milions d’habitants, té 165 estacions i 123,5 km de via, gairebé la meitat d’estacions i quasi un terç de quilometres de via.
Així doncs, el diumenge 27 de setembre sortim tots al carrer i dipositem el nostre vot a les urnes. Un vot per un treball digne, un vot per una educació pública i de qualitat, un vot pel dret a l’habitatge, un vot per un transport públic de qualitat, un vot per una vida digna, un vot per Junts pel Sí.
La principal preocupació del jovent a Catalunya és l’atur. A l’estat espanyol l’atur juvenil és de gairebé el 50%, liderant la taxa d’atur juvenil d’Europa i per sobre de països com Romania, amb un 23,3%, o Dinamarca, amb un 10,5%. Però és que a més a més, els joves que treballen tenen una taxa de contractació temporal del 90% i cobren 9000€ menys que la mitjana salarial del mercat de treball. Per combatre aquesta situació, molts joves han de marxar a l’estranger a buscar oportunitats, entre l’any 2009 i 2015, s’han incrementat un 71,17% els joves emigrants catalans.
Educació pública, de qualitat i en català
L'estat espanyol ataca constantment -tant políticament com judicialment- el model educatiu d'èxit català i amb les seves polítiques és qui no permet millorar-lo. Amb la LOMQE, l’Estat espanyol ha atacat un model educatiu propi consensuat a nivell polític, social i educatiu, intentant “espanyolitzar” els alumnes catalans i intentar introduir la religió a les escoles. Homogeneïtzant els continguts a nivell estatal, discriminen i ignoren la diversitat territorial, alhora que intenten crear un model educatiu basat en la superació de proves i no en l’aprenentatge real de l’alumnat. Pel què fa a la universitat, l’Estat espanyol ha permès l’augment del preu de les matrícules mentre dificultava l’accés a beques, retallant-les un 29% i excloent a molts estudiants. Aquest greuge, a més a més, augmenta en el cas dels estudiants de Catalunya que, representant un 17% dels estudiants de l’Estat, només rebem un 8% de les beques.
Emancipació, el dret a l’habitatge
El dret a l’habitatge també està greument atacat a l’Estat espanyol, mentre que la mitjana del habitatges en lloguer a l’Eurozona és del 36%, a l’estat espanyol és d’un 13% i països com Alemanya o Holanda tenen en lloguer un 57% i un 47% dels habitatges respectivament. Alhora, a l’estat espanyol els joves s’emancipen de mitjana als 28,9 anys, 2,8 anys més tard que la mitjana de la UE i 9,3 anys més tard que a Suècia, per exemple. Lluny de combatre aquesta situació, el PP va suprimir la Renda Básica de Emancipación que servia perquè molts joves poguessin emancipar-se per primer cop de casa els pares.
Transport públic de qualitat
Els joves patim uns preus del transport públic elevats i un servei dolent. Cal deixar d’invertir en frivolitats (aeroports sense avions, trens d’alta velocitat sense passatgers) i fer-ho en allò que necessiten centenars de milers de persones a diari per a poder-se moure. Catalunya té el pitjor servei de rodalies de l’estat espanyol, registrant greus incidències, accidents i endarreriments per manca d’inversions de l’estat; les línies més afectades són les que connecten Barcelona amb les Terres de l’Ebre o l’R3 que uneix la capital amb Vic-Ripoll-Puigcerdà. Però, pel que fa a la mobilitat interurbana, Catalunya també es veu greument afectada: mentre que l’àrea metropolitana de Madrid, amb 6,6 milions d’habitants, té 327 estacions de metro i 321 km de via, l’àrea metropolitana de Barcelona, amb 5 milions d’habitants, té 165 estacions i 123,5 km de via, gairebé la meitat d’estacions i quasi un terç de quilometres de via.
Així doncs, el diumenge 27 de setembre sortim tots al carrer i dipositem el nostre vot a les urnes. Un vot per un treball digne, un vot per una educació pública i de qualitat, un vot pel dret a l’habitatge, un vot per un transport públic de qualitat, un vot per una vida digna, un vot per Junts pel Sí.
27S Tot per guanyar