10.06
2016
2016
Malgrat els entrebancs, cal seguir endavant!
El Ple del Parlament de Catalunya va rebutjar, per primer cop des de la seva recuperació, el projecte de pressupostos que havia registrat el govern. Els primers pressupostos expansius dels darrers anys, que augmentaven la despesa en 1.100 milions d’euros dels quals un 78,5% (873 milions d’euros) es destinaven a despesa social. Aquests pressupostos havien de permetre realitzar mesures com reduir les llistes d'espera, augmentar les polítiques actives de generació d'ocupació, millorar el suport a la dependència o avançar en les estructures d’estat, dotant dels recursos necessaris a l’Agència Tributària de Catalunya o ampliant l’acció exterior del Govern.
Rebutjar el debat d’aquests pressupostos, més enllà de significar un gran entrebanc a l’hora de poder aconseguir avenços en matèria sanitària, educativa o de benestar social, representa serioses dificultats per poder tirar endavant el pla de xoc social que posava a la Generalitat com a primera institució a l’hora de combatre l’emergència social de la ciutadania de Catalunya. Mai una decisió tàctica i partidista hauria de generar o allargar el patiment de les persones. Fa falta dotació econòmica per poder acomplir els objectius marcats al ple monogràfic sobre la pobresa i les desigualtats, partides que ens ajudin a millorar la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i demostri que si fóssim un estat podríem garantir millors serveis públics a la ciutadania.
Allargar la pròrroga pressupostària representa no poder destinar tots aquests ingressos addicionals allà on més falta fa i seguir amb els pressupostos de l’any 2015 del govern d’Artur Mas, un govern que no tenia el mandat de fer avançar el país cap a la independència ni les partides necessàries per fer-ho.
Més enllà d’això, però, aquesta acció va significar posar en perill l’acord d’estabilitat parlamentària que Junts pel Sí i la CUP van assolir el passat 9 de gener amb l’objectiu, no d’investir un candidat a la presidència, sinó d’obtenir una majoria parlamentària sòlida i un govern ferm que permetés dur a terme un full de ruta que portés el país a la independència en 18 mesos. Un acord que ja va costar molt d'assolir i que caldria treballar per enfortir amb la generositat i diversitat que el projecte independentista necessita.
Per tot això el president de la Generalitat va anunciar que es sotmetrà a una qüestió de confiança el mes de setembre on es veurà si hi ha la majoria de 72 diputats al Parlament que dimecres 8 de juny es va trencar. Una majoria esberlada pel bloqueig de la CUP a un dels eixos principals per a poder desenvolupar el pla de govern com són els pressupostos.
Tenim per endavant 3 mesos on s’ha de recompondre aquesta majoria. Tots els diputats independentistes es deuen als dos milions de persones que vam confiar amb ells perquè treballessin junts i complissin el mandat democràtic que va sortir de les urnes el 27S: fer la independència.
L'independentisme és plural i divers, i això és el que el fa guanyador. No és hora de posar de relleu les diferències per motivacions particulars, cal treballar plegats per aquest projecte de país. Qualsevol procés d’independència requereix d'àmplies dosis de generositat, responsabilitat i determinació; assumir contradiccions i gestionar-les per part de tots els actors polítics. El mes de setembre tenim l’oportunitat, però sobretot la responsabilitat, de soldar aquesta majoria. De comprometre’ns tots amb el govern i el full de ruta i encetar un curs polític que serà decisiu pel futur col·lectiu del nostre país.
Tenim el primer Parlament de Catalunya amb majoria independentista de la història. Cal seguir endavant per construir la República amb passos col·lectius i ferms. Toca estar a l’alçada, no malbaratem el somni.
Allargar la pròrroga pressupostària representa no poder destinar tots aquests ingressos addicionals allà on més falta fa i seguir amb els pressupostos de l’any 2015 del govern d’Artur Mas, un govern que no tenia el mandat de fer avançar el país cap a la independència ni les partides necessàries per fer-ho.
Més enllà d’això, però, aquesta acció va significar posar en perill l’acord d’estabilitat parlamentària que Junts pel Sí i la CUP van assolir el passat 9 de gener amb l’objectiu, no d’investir un candidat a la presidència, sinó d’obtenir una majoria parlamentària sòlida i un govern ferm que permetés dur a terme un full de ruta que portés el país a la independència en 18 mesos. Un acord que ja va costar molt d'assolir i que caldria treballar per enfortir amb la generositat i diversitat que el projecte independentista necessita.
Per tot això el president de la Generalitat va anunciar que es sotmetrà a una qüestió de confiança el mes de setembre on es veurà si hi ha la majoria de 72 diputats al Parlament que dimecres 8 de juny es va trencar. Una majoria esberlada pel bloqueig de la CUP a un dels eixos principals per a poder desenvolupar el pla de govern com són els pressupostos.
Tenim per endavant 3 mesos on s’ha de recompondre aquesta majoria. Tots els diputats independentistes es deuen als dos milions de persones que vam confiar amb ells perquè treballessin junts i complissin el mandat democràtic que va sortir de les urnes el 27S: fer la independència.
L'independentisme és plural i divers, i això és el que el fa guanyador. No és hora de posar de relleu les diferències per motivacions particulars, cal treballar plegats per aquest projecte de país. Qualsevol procés d’independència requereix d'àmplies dosis de generositat, responsabilitat i determinació; assumir contradiccions i gestionar-les per part de tots els actors polítics. El mes de setembre tenim l’oportunitat, però sobretot la responsabilitat, de soldar aquesta majoria. De comprometre’ns tots amb el govern i el full de ruta i encetar un curs polític que serà decisiu pel futur col·lectiu del nostre país.
Tenim el primer Parlament de Catalunya amb majoria independentista de la història. Cal seguir endavant per construir la República amb passos col·lectius i ferms. Toca estar a l’alçada, no malbaratem el somni.
Parlament de Catalunya