ACTUALITAT: OPINIONS

Benvolgut Sr. Sánchez,

Com bé sabrà, la crisi humanitària del coronavirus exigeix una resposta ràpida i eficaç per part dels governs, però també una important presa de consciència per a la gestió emocional i comunitària de l’impacte d’aquesta crisi.

Per frenar l’avenç del virus, la responsabilitat i la solidaritat col·lectiva són elementals. Tanmateix, em sorprèn i em preocupa veure com la recepta del govern espanyol per donar una resposta col·lectiva a la crisi passa pel bel·licisme i el nacionalisme espanyol.

Trobo intolerable que el discurs bel·licista i la militarització de la gestió de l’emergència sanitària sigui la solució que proposa el seu govern, així com la constant apel·lació a la guerra, la lluita i l’enemic en els discursos públics, que col·labora a generar un marc de por i excepcionalitat i intenta vestir de responsabilitat política el que només són expressions de nacionalisme i poder militar.

En la mateixa línia, hem vist com la situació d’incertesa i por, així com l’estratègia comunicativa agressiva del seu govern, obria la porta a actuacions policials desproporcionades. S’han fomentat conductes d’assenyalament mutu, violentes i individualistes per a solucionar l’emergència sanitària, quan el que convé és, precisament, comprensió, xarxes de suport, solidaritat i acció col·lectiva per superar aquesta situació.

En cap cas i sota cap pretext, es pot permetre que cap membre de cap cos policial actuï més enllà de les seves funcions, vulneri drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes i agreugi la situació d’angoixa que suposa el confinament per a molts col·lectius vulnerables d’aquest país.

En la mateixa línia, li demano que derogui d’una vegada la Llei Mordassa, per principis republicans, democràtics i antirepressius. Indigna veure com s’utilitza aquesta llei per a emparar actuacions policials desproporcionades. Cal que donin explicacions pels abusos de poder que estan succeint a l'empara d’aquesta llei. 

En contextos d’estabilitat, la derogació de la Llei Mordassa és necessària per garantir el ple exercici de drets i llibertats públiques, però en un context d’excepcionalitat com aquest es fa imprescindible per assegurar que són les emocions, les cures, la vida i la comunitat el que està al centre i regeix qualsevol actuació de seguretat o protecció civil. Així mateix, tombar-la ens hauria d’assegurar que no es fomentin actuacions policials abusives i limitacions de drets i llibertat sota el pretext d’una emergència.

Si es vol apel·lar la virtut cívica, cal fer-ho des del republicanisme i mai des de l’autoritarisme. És a partir de l’educació en participació i del foment de l’associacionisme i la comunitat que s’apel·la al col·lectiu. En situació d’emergència, la participació, la democràcia i el respecte als Drets Humans també és essencial. 

Amb responsabilitat i solidaritat col·lectiva, els Països Catalans ens en sortirem. I en sortir d'aquesta crisi, tindrem un repte immens de redemocratització de la vida pública de la nostra societat, també com una manera de protegir-nos davant de futures crisis. Perquè, sempre, més drets són garantia de més cohesió, vides més dignes i millor salut comunitària.