ACTUALITAT: OPINIONS

Com que la rutina domèstica imposada per la crisi sanitària ha vist limitats els espais personals d’oci, a part del consum cultural, i el contacte a distància, una de les poques vies d’esbarjo que ens queden és recordar coses.

Recordem quan podíem sortir a manifestar-nos per mil i un motius. Ara recordem també la importància del sistema públic, quan hi ha professionals de la sanitat amb l’aigua al coll, un ensenyament que funciona a entrebancs, o ajudes que no arriben. Cuinem més i millor que mai, però recordem que tenim un sector primari agonitzant. Pensem en les víctimes confinades amb els seus agressors i recordem que el masclisme mata. Tenim present que menors i joves no emancipats del col·lectiu LGBTI+ han de fingir ser qui no són perquè només es poden expressar lliurement fora de casa.

I recordem que si disposàrem dels nostres propis recursos, si tinguérem les competències en la gestió dels serveis públics, infraestructures i planificació econòmica d’acord amb les necessitats del País Valencià… en definitiva, recordem que si fórem una república, tot i que segurament encara tindríem raons per a manifestar-nos, com a mínim el nostre malestar hauria de passar per menys intermediaris.