La commemoració d’enguany de la Diada Nacional de Catalunya arriba després de mesos d’intens debat sobre el grau de sobirania del nostre país i la seva relació amb els estats espanyol i francès. El procés de reformes estatutàries iniciat per l’esquerra independentista al Principat, que tenia per objectiu construir estructures pròpies d’estat, ha topat amb la voluntat dels partits autonomistes de no realitzar cap canvi substancial en les nostres relacions amb l’Estat espanyol. Paral·lelament, l’esquerra i la dreta espanyola han impulsat reformes estatutàries al País Valencià i les Illes Balears amb el mateix resultat (cap augment significatiu del poder polític i financer) i un objectiu addicional: retallar les aspiracions de la reforma impulsada al Principat, el territori dels Països Catalans on l’independentisme té més capacitat d’incidència política.
No han passat encara tres mesos de l’aprovació en referèndum del nou Estatut del Principat i ja s’han vist algunes de les seves mancances més importants: el manteniment del centralisme aeroportuari i de les decisions en matèria d’immigració. Tot el debat de l’Estatut, que ha condicionat els darrers tres anys del Principat, ha estat incapaç d’aportar espais propis de decisió en matèries de vital importància per al desenvolupament del nostre país i l’assoliment de la justícia social.
Davant la constatació que, en la millor de les circumstàncies d’ençà de 1939, l’Estat espanyol és irreformable, només el reconeixement i l’exercici del dret de decidir ens pot permetre construir un futur de llibertat per al nostre poble. Per aconseguir aquest dret, hem de ser capaços de construir una majoria social que el vulgui exercir, i aquesta ha de ser la tasca principal de l’independentisme en els propers anys, un cop demostrada la feblesa de les opcions autonomistes i federalistes.
Les prioritats en la construcció nacional a curt termini s’han de centrar, en primer lloc, en la construcció d’un espai català del benestar, que garanteixi les eines per a l’emancipació juvenil, per a l’acollida i el reconeixement i l'eficàcia plena de drets a les persones immigrades i un avenç en polítiques educatives i sanitàries. En segon lloc, cal impulsar un espai català de cultura i comunicació, fomentar la indústria cultural catalana i la comunicació en català als Països Catalans. En tercer lloc, també cal denunciar la continuació del dèficit fiscal i mobilitzar la societat catalana per aconseguir la capacitat de decisió en matèria de grans infraestructures. En quart lloc, cal internacionalitzar la dependència política respecte a Espanya i França i, en cinquè lloc, continuar treballant les bases per aconseguir centrar l’agenda política entorn del dret a l’autodeterminació.
El jovent dels Països Catalans continuem la lluita diversa, plural, des del carrer i les institucions, per aconseguir per la via democràtica allò que els estats espanyol i francès van arrabassar-nos fa 292 anys per la força de les armes.
Visca la Terra!
la_lluita_juvenil_continua11_de_setembre_de_2006.jpg