2010
29S - Vaga general
Manifestacions 29S
ALACANT
Escalinates IES Jorge Juan. 19h
BARCELONA
Passeig de Gràcia / Diagonal, 18 h
Punt de trobada JERC/Esquerra
Passeig de Gràcia / Sèneca (cantonada mar), 17 h
CASTELLÓ
Plaça de la Independència (Parc Ribalta), 19 h
GIRONA
Plana de la Copa (Passeig de la Devesa), 18 h
LLEIDA
Centre de Cultures (Jaume II, 67), 18 h
PALMA
Plaça d'Espanya, 18 h
TARRAGONA
Plaça de la Font, 18 h
TORTOSA
Plaça del Mercat, 12 h
VALÈNCIA
Plaça de Sant Agustí, 19h
7 raons per dir que ja n'hi ha prou
1.Perquè s'abarateix l'acomiadament
No és acceptable la possibilitat de que l'estat pugui pagar part de la indemnització de l' acomiadament. En aquest sentit, l'esforç extra de l'estat, hauria de tenir com a objectiu facilitar l'entrada al mercat laboral, millorant les bonificacions, dirigint-les cap a objectius clars i amb una major dotació pressupostària als Serveis Públics d'Ocupació, que permetin fer un seguiment individualitzat, en especial, dels col·lectius que poden patir en breu, exclusió social, adaptant la formació a les necessitats del territori, direccionada cap als sectors emergents, etc.
2.Perquè s'universalitza pràcticament el contracte amb 33 dies d'acomiadament.
La generalització d'aquest tipus de contracte, no és en cap cas acceptable i només es podria acceptar per a determinats col·lectius, que per dificultats intrínseques o amb atur de llarga duració, no puguin trobar estabilitat laboral suficient. Així doncs, aquest contracte específic, hauria de tenir com a objectiu permetre una major capacitació laboral i d'aposta per un augment clar de la seva ocupabilitat futura, la reforma però, no va en aquest sentit i universalitza aquest contracte a partir del Decret.
3.Perquè dona via lliure als ERO expres
El decret comporta una major laxitud en les variables que permeten justificar els acomiadaments per causes objectives. Les JERC, creiem que amb una situació conjuntural negativa, no hi pot haver prou per a enviar els treballadors a casa, tenint en compte a més, que els procediments d'ERO, tendeixen cada cop més, a ser menys garantistes. En aquest sentit, veiem indispensable una aposta clara perquè la negociació entre treballadors i empresaris, tendeixi cada cop més a ser en el si de l'empresa, de manera que el resultat, s'ajusti a les necessitats de les parts, en comptes de barrejar sectors, o situacions productives diferents. Creiem que una aposta interessant, seria la via de les bosses horàries que permetin ajustar el treball a les necessitats, així com fer un tractament diferent entre les PIME (creadores de treball estable i amb problemes greus de liquiditat) i les grans empreses, alhora de valorar les diferents situacions.
4.Perquè amplia els espais per a les ETT's i no aposta per uns serveis d'ocupació eficients i de qualitat.
En el seu moment, ja ens varem oposar a la participació de les ETT en la col·locació de treballadors, per entendre que era una pèrdua de drets laborals importantíssima i que a més, tendia a mercantilitzar el que havia de ser un dret. En aquest Decret però, es va més enllà i s'amplien els espais d'actuació de les ETT. Així doncs la nostra postura, no pot ser cap més que el rebuig més absolut a aquesta mesura.
5. Perquè flexibilitza l'ús dels contractes de formació només en perjudici dels joves.
La filosofia d'aquest contracte, ha anat variant en les successives reformes realitzades per els governs espanyols de torn. Les JERC, creiem que aquest tipus de contracte, que podria ser una bona eina per facilitar la transició del període formatiu al món laboral, no pot servir (tal i com ha quedat finalment reflexat ) com a coartada per retallar encara més els drets dels joves, ampliant fins als 25 anys la possibilitat d'allargar les pràctiques, sobretot si en la seva finalització no se'n assegura un resultat tangible.
6. Perquè deixa en paper mullat la negociació col·lectiva.
S'amplia el marge per aplicar la clàusula despenjament en matèria de negociació col·lectiva, de manera que es molt més fàcil justificar en una situació conjuntural, com la que vivim ara l'incompliment dels pactes entre empresa i representants dels treballadors.
7. Perquè no avança en el marc català de relacions laborals
L'adaptació de les relacions laborals, en funció de les realitats productives i socials, hauria de ser condició sine qua non per a una sortida en bones condicions de la crisi econòmica. En aquest sentit, el Govern Espanyol, ha tornat a perdre una nova oportunitat per a millorar les condicions laborals dels catalans i les catalanes, en nom de la unitat de mercat, quan a Europa, fa temps que existeixen aquests mecanismes.
7 Propostes per a sortir de la crisi
1.Afavorir la flexibilitat interna
Aprofundir en l'aposta per la flexibilitat interna, que permeti arribar a acords a curt i llarg termini i permeti tenir una major adaptació davant de xocs exògens o endògens, que no obliguin a optar per l'acomiadament. La crisi no pot servir d'excusa per fer net, no pot beneficiar a aquells que han fet malament la seva tasca i sobretot no podem re-equilibrar la balança amb aquells que han actuat be.
2.Afavorir la contractació i l’estabilitat
- Penalitzar la temporalitat via indemnització per acomiadament o finalització de contracte i limitar la durada del contracte d'obra i serveis.
- Aposta ferma per el sistema alemany, que hauria d'estar ben definit, acotat en el temps i amb una constant valoració del seu funcionament per evitar la picaresca. El sistema alemany, anomenat Kurzarbeit, consisteix en la reducció de la jornada laboral d'un treballador, com alternativa a l'acomiadament decretat pels expedients de regulació d'ocupació (ERO) massius en empreses afectades per la crisi econòmica o canvis tecnològics, que vindrien a pal·liar el consegüent augment de l'atur i de les prestacions socials a càrrec de l'Estat. L'administració seria la que finançaria la reducció de jornada i impulsaria el reciclatge del treballador a base d'una formació de qualitat i tutoritzada, que permeti encarar amb les majors garanties possibles el seu futur.
3.Aposta decidida per la Formació Professional i l'emprenedoria
-Cal fer un esforç extra per prestigiar la Formació Professional, alhora que es fa més necessari que mai un augment important de la inversió que s'hi dedica, per a poder trencar la dualitat existent en el mercat de treball, apostant per els sectors d'alt valor afegit, així com aquells sectors on el nostre país pot excel·lir.
-Cal millorar la transició dels joves cap al mercat laboral, amb una tutorització exhaustiva en els primers anys, que permeti un desenvolupament harmònic de la vida laboral dels nostres tècnics i professionals.
-Impuls en els processos d'acompanyament als emprenedors i les emprenedores.
4.Promoure la R+D+I
-Seguir impulsant les polítiques de canvis estructurals de l'economia, aprofundint en la política de clústers, l'augment de la inversió en R+D+I (tal i com preveu el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació) i una major inversió en Universitats i Educació, que ens permetin assolir nivells semblants als de la UE-15, etc.
5.Subsidiarietat
-Traspàs definitiu dels fons en matèria de polítiques actives d'ocupació (FORCEM), que permetin una formació ocupacional de qualitat i arrelada a les necessitats dels territoris i les seves empreses, amb una aposta clara per els nous sectors emergents, així com els sectors on els quals el nostre país pugui excel·lir.
-Aposta decidida per el marc català de relacions laborals, que permeti adaptar la relació laboral a la realitat econòmica del nostre país.
6.Lluita contra el frau
-Major dotació per a la inspecció de treball (la comparativa entre el que es dedica a l'estat espanyol i a la resta d'Europa, és absolutament escandalosa). Sobretot si s'acaben implantant nous sistemes de redistribució del treball.
7.Repartiment del temps de treball
- Caldrà aprofundir en la conciliació de les 4 potes de la vida (familiar, laboral, formativa i social), que permetin avançar en la redistribució del treball i la riquesa mitjançant la reducció de la jornada de treball i la limitació de les hores extres.
29s_-_vaga_general.jpg