2021
Els Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu no són una proposta aïllada de l’ampliació de l’Aeroport de Palma o l’ampliació de l’Aeroport del Prat. Tots aquests projectes són la continuació d’un sistema caduc que fonamenta un model econòmic poc productiu i insostenible, basat en un monocultiu turístic que només ha aportat desigualtat i pobresa a la població dels Països Catalans. En el cas dels Jocs, a més, tenim l’exemple de totes les edicions passades: malgrat la gran inversió de diners que requereixen i el greu impacte mediambiental, els beneficis econòmics acostumen a ser escassos i el retorn positiu pel territori amfitrió és molt temporal o inexistent, aprofundint encara més una situació social emmarcada en la precarietat i posant en risc la conservació d’un espai tan ric en biodiversitat i alhora tan vulnerable com són els Pirineus.
En un context de greu crisi ecològica com el que vivim, quan de fet no sabem ni si disposarem de neu de qualitat per fer-hi les competicions esportives, no veiem cap mena de sentit la confecció d’un projecte que precisament genera major dependència de la neu. Alhora, hem de deixar de veure la muntanya com un parc temàtic, un jardinet d’esbarjo i divertiment on la nostra presència no té cap impacte. A la muntanya s’hi desenvolupen gran quantitat d’activitats humanes, però també són espais on viuen gran quantitat d’espècies, algunes de molt vulnerables. La massificació que ja pateixen cada hivern es veuria molt agreujada amb la celebració dels Jocs, posant en perill la subsistència d’espècies com el gall fer, per posar només un exemple.
Als Pirineus, amb un despoblament galopant fruit d’una manca de serveis de qualitat i una economia poc diversificada, no podem continuar apostant únicament pel turisme de la neu. El turisme que volem pel Pirineu ha de ser de qualitat, sostenible i desestacionalitzat. Cal apostar per activitats que fomentin l'arrelament al territori i respectin els seus usos i costums. Uns jocs d’hivern difícilment podran tenir un impacte positiu al territori més enllà de l’any de la seva celebració i agreujaran encara més l’estacionalitat i aculturament que caracteritza l’activitat turística en aquestes comarques.
Per la viabilitat de les nostres comarques, cal que ens conjurem com a país per apostar-hi sense xantatges ni promeses buides. Cal desplegar-hi serveis públics de qualitat, infraestructures de transport públic que connectin les viles i pobles de muntanya, potenciar-hi una indústria sostenible i un sector primari de qualitat amb l’enfortiment de la ramaderia extensiva i l’explotació forestal dimensionada.
Per tant, aquestes inversions no poden anar lligades a la possible celebració d’uns Jocs Olímpics. Fa anys que es reclamen des del territori amb caràcter d’urgència per aturar un exili juvenil cada cop més important. S’ha d’escoltar el territori, entenent-ne la singularitat i les seves dificultats.
Els joves pirinencs volem desenvolupar les nostres vides aquí. No volem marxar, però per aconseguir-ho cal una millora profunda en termes d’educació, cultura i sanitat així com l’accés a un oci feminista que no expulsi les persones LGTBI, bones infraestructures i un bon accés a una feina i habitatges dignes. Així doncs, el Jovent Republicà veiem innecessari un projecte d’aquesta envergadura, que tot i suposar una de les majors inversions econòmiques pel Pirineu, no l’acostarà cap al model territorial pel qual apostem i defensem.
S’ha d’escoltar el territori, entenent-ne la singularitat i les seves dificultats.