03.12
2021
2021
La precarietat juvenil, en estat crític
Ens cal un model productiu que garanteixi els drets de les persones treballadores i que permeti els i les joves desenvolupar un projecte de vida autònom, digne i amb el màxim nivell de benestar que permetin les nostres societats.
Els efectes de la crisi econòmica del 2008 no van acabar-se a mitjans de la passada dècada, sinó que van generar una desigualtat crònica. És en aquest context, la crisi provocada per la COVID-19 ha estat doblement letal, afectant una societat ja empobrida i amb unes condicions laborals nefastes. La crisi de fa més d’una dècada i la gestió dels governs del PSOE i del PP —sempre amb el suport de CiU i del PNB— van precipitar un escenari de precarietat i pèrdua de drets socials i laborals.
L’abaratiment del cost dels acomiadaments; la pèrdua del dret als salaris de tramitació en reclamacions per acomiadament; la creació de nous tipus de contractes amb períodes de prova d’un any de durada; i la possibilitat de modificar les condicions laborals per decisió unilateral de l’empresari, entre moltes altres mesures, van provocar que les persones treballadores fossin les principals damnificades de la situació, amb la precarització i la pèrdua de centenars de milers de llocs de treball.
Hem vist com noves plataformes digitals expulsaven milers de treballadores i treballadors dels seus llocs de feina i incorporaven un seguit de falsos autònoms a unes feines extremadament precaritzades. Les cambres legislatives espanyoles han estat còmplices d’aquest procés. Alhora, les reformes de les pensions i les successives modificacions legislatives en l’àmbit de les prestacions socials, així com l’accés als sistemes públics de protecció social, han empitjorat encara més les condicions de vida dels sectors més vulnerables de la nostra societat.
En aquestes circumstàncies, a més, les persones joves, que estem donant o pretenem donar les primeres passes en el món laboral, ens hem vist menystingudes pel sistema mitjançant falsos convenis de pràctiques que ens privaven per complet dels nostres drets laborals i a través de contractes específics que facultaven les empreses a incomplir els salaris pactats en conveni col·lectiu pel simple fet de ser persones joves i recentment titulades.
Calen unes polítiques actives d’ocupació que permetin consolidar una estructura en el nostre mercat laboral, que no perpetuï la injustícia i que avanci en el repartiment del treball i la riquesa del nostre país, amb la conciliació efectiva amb les tasques reproductives i de cures, el dret al lleure i la participació cívica i política a partir de la reducció de la jornada laboral. Necessitem un canvi de model productiu que doni estabilitat al mercat laboral, que desmercantilitzi molts àmbits essencials de la nostra vida i que protegeixi i garanteixi els drets de les persones treballadores, posant fi a la temporalitat i la precarietat.
Mentre l’estat espanyol segueixi ostentant el principal poder de decisió en els àmbits referits, cal que no deixem de denunciar la seva inacció còmplice i que ens fem responsables d’adoptar totes les (limitades) mesures que queden al nostre abast en el marc de l’escenari de dependència de l’estat.
#ProuPrecarietat / Jovent Republicà del Vallès Occidental