2022
Avui en dia els joves ens trobem immersos en una profunda precarietat. Travessats per la incertesa de no trobar feina i per la inseguretat que genera que les feines que trobem tinguin unes condicions molt més indignes del hauria de ser acceptable. Això ens impedeix desenvolupar un projecte de vida autònom digne. El jovent estem farts que se’ns negui l’emancipació.
Les dades són terrorífiques. Mentre l’any 2007 un 32% dels joves estaven emancipats, avui són uns un 17% les persones menors de 30 anys les que estan independitzades. Si comparem les condicions de treball dels joves amb les de la resta de la població, observem com estem en una situació pitjor en tots els indicadors. La taxa d’ocupació juvenil és del 46%, la meitat que la població general; la taxa de parcialitat és del 22% i la de temporalitat del 46%, les dues el doble que la resta de rangs d’edat adulta; l’atur es troba en el 21%, el doble que la població general; i els salaris de les persones joves es troben 8.000 euros per sota del guany mitjà de la població assalariada (o 13.000 en els menors de 25 anys).
I no només això, sinó que si ens fixem en les dades sobre salut mental, observem que un 30% de les persones joves tenen problemes de salut mental, que han augmentat un 75% des de l’inici de la pandèmia. I cal destacar també que el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre persones joves.
La realitat del jovent és molt lluny del que hauria de ser: incertesa laboral, precarietat, inestabilitat econòmica, pràctiques no remunerades... Un sistema neoliberal que ens vol sotmesos a les regles d’un joc en el que no tenim cap mena d’igualtat d’oportunitats ni accés a una vida en condicions de dignitat. Crisi econòmica rere crisi econòmica, l’estat del benestar no ha fet més que deteriorar-se, deixant-nos en una situació de precarietat que, amb l’augment del cost de vida a nivells històrics, ens impossibilitat desenvolupar el nostre propi projecte de vida.
Els joves estem farts de mesures parcials que no posen solució a les errades estructurals del sistema capitalista. No és suficient que l’atur es redueixi en temporada d’estiu amb llocs de treball precaris, parcials i temporals. Necessitem mesures amb mirada llarga, holístiques i integrals. Solucions estructurals que no es limitin a millorar una mica la situació, sinó que ataquin l’arrel del problema.
Els joves tenim dret a emancipar-nos, a construir el nostre projecte vital, a la garantia de les necessitats bàsics, als recursos materials mínims per tenir una vida digna… Ja n’hi ha prou de confondre luxes amb drets. La primera llei social és la que garanteix els mitjans materials per a una existència digna i ens permet ser lliures alliberant-nos de les condicions de dominació. És imprescindible dotar-nos de polítiques públiques fortes i potents que millorin l’ocupació juvenil i combatin els oligopolis que vulneren els nostres drets més bàsics a canvi de beneficis milionaris.
Per tal de frenar tots aquests abusos i vulneració de drets el Jovent Republicà donem suport a una Renda Bàsica Universal que redistribueixi la riquesa, a la reducció de jornada laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial, a un Salari Mínim Català de 1.300 euros que suposi un 60% del guany mitjà assalariat, a un salari màxim en què el salari més alt d’una empresa no pugui ser 10 vegades superior al sou més alt, a la prohibició de les pràctiques no remunerades, a la promoció del català en l’àmbit laboral, a l’augment d’impostos a les rendes més altes i, en definitiva, a un canvi de model productiu que aposti per la reindustrialització des d’una nova perspectiva.
Tot això només serà possible si ens organitzem. Perquè només amb sindicats forts i que defensin els interessos de la classe treballadora en tots els fronts aconseguirem avançar. Per això, és imprescindible que apostem per sindicats nacionals i de classe que siguin combatius i exerceixin de contrapoder per caminar cap a l’emancipació social i nacional des d’un sindicalisme combatiu i de contrapoder.
De la mateixa manera és important que la lluita l’articulem amb perspectiva interseccional i teixint aliances amb els moviments emancipadors de tota mena: feminista, ecologista, LGBTI+, antirracista, antiimperialista... El capitalisme és un monstre de molts caps i hem de combatre en tots els fronts per vèncer-lo.
Els joves, i en especial els joves de classe treballadora, tots aquells que no som propietaris dels mitjans de producció i esdevenim peons de la plusvàlua capitalista, exigim un canvi de model productiu que sigui garant dels nostres drets. Exigim una revolta democràtica que posi la vida al centre i subordini els interessos del capital a la funció social de la propietat. Exigim poder desenvolupar un projecte de creixement personal, professional i vital en condicions dignes.
Per tot això, aquest 1 de maig sortim als carrers: per un canvi de model productiu i per defensar els nostres drets! Jove, organitza’t i sindica’t!
aquest 1 de maig sortim als carrers: per un canvi de model productiu i per defensar els nostres drets!