2022
Com cada any, aquest 10 d'octubre, celebrem el Dia Mundial de la Salut Mental reivindicant la nostra salut mental. Enguany posem el focus en les desigualtats socials i el seu impacte en el benestar emocional del jovent, que ens pot comprometre la salut mental fins a l'extrem del suïcidi. Denunciem que la precarietat és el seu principal condicionant.
La pandèmia de la COVID-19 ha deixat pas a un futur d'incertesa i unes conseqüències socioeconòmiques que, sumades al context climàtic, estan causant un greu problema de salut mental, especialment entre el jovent. Les conseqüències en forma d'aïllament social i major precarietat juvenil es va agreujant cada vegada més, fins al punt que no estar bé emocionalment és predominant, sobretot en els contextos més desafavorits.
El Jovent Republicà defensem el benestar i la vida digna com a millors garants d'una bona salut mental. Mai la pobresa energètica, la inseguretat econòmica o laboral, la contaminació, el deficient servei de transport públic, el masclisme, el racisme i la LGTBI-fòbia institucional promouran el nostre benestar. Lluitar per revertir aquestes injustícies és lluitar per la salut pública. Apostem per més i millors polítiques de protecció social, com la renda bàsica universal o la regulació dels lloguers, que actuen sobre determinants estructurals de les desigualtats i redistribueixen privilegis entre la població.
El sistema econòmic capitalista, cis-heteropatriarcal i les polítiques neoliberals impacten de ple al nostre benestar. Malauradament, la salut és vista com un concepte individualista, on el jovent sentim que la nostra salut depèn exclusivament de nosaltres, comportant sentiments de culpabilitat o afectant directament la nostra autoestima. A nivell social, sembla que l'èxit ha de ser l'únic objectiu. Aquestes expectatives inassolibles ens condicionen i ens condemnen a viure entre frustracions i falses esperances. A aquestes idees irracionals s'afegeix el màrqueting d'autoajuda, moltes vegades enfocat a potenciar una productivitat elevada, que pot ser contraproduent quan algú es troba en una situació de malestar. La pressió social, estètica i econòmica determina negativament la salut mental juvenil i la manca d'un abordatge biopsicosocial o de salut pública per combatre-ho posa de manifest les mancances d'un sistema que no té ni perspectiva de desigualtats, ni de gènere, ni juvenil.
Tots aquests factors esmentats contribueixen clarament a fer que el suïcidi juvenil sigui la primera causa de mort entre el jovent del nostre país acarnissant-se especialment amb el col·lectiu trans*. Però no ens podem quedar únicament amb les dades de la punta de l'iceberg, cal una anàlisi estructural de tots els determinants de la salut mental juvenil. Les Joventuts d'Esquerra Republicana denunciem la connexió entre aquestes causes i la mala salut mental i exigim anar un pas més enllà: exigim que la nostra salut, i en concret la salut mental, estiguin al centre de totes les polítiques!