ACTUALITAT: OPINIONS

Estem tan acostumats a escoltar dades apocalíptiques sobre l’emancipació juvenil, que ja ni ens fem la idea del que impliquen per a cada un dels joves del nostre país, que veuen com la perspectiva d’emancipar-se és poc més que un miratge. I això encara és més greu quan som conscients que moltes d’aquestes dades amaguen una realitat encara molt més gran. Perquè no hi ha dades de la gent que es desplaça a un municipi on no viuria si no fos perquè ha hagut de marxar pel preu, o de qui es veu obligat a compartir pis per motius econòmics, o dels desnonaments invisibles pel preu del lloguer.

I aquí és quan té més sentit que mai explicar que l’habitatge no és tan sols quatre parets i un sostre. L’habitatge és també família, salut i benestar, mobilitat… En definitiva, és projecte de vida. Per això, no s’hi val escudar-se en excuses de cap mena, ja que el repte és ineludible.

Amb totes les limitacions del sistema econòmic que patim les classes populars, agreujades per les limitacions d’un Estat espanyol centralitzador, fet i pensat per blindar els privilegis dels poderosos, cal que fem passos endavant. Com ho hem fet al Parlament de Catalunya en els darrers anys, amb lleis socials com la de la regulació dels preus del lloguer -que ha inspirat la Ley de Vivienda-, o la llei d’ampliació de mesures davant l’emergència habitacional -actualment, pendent de sentència del Tribunal Constitucional-. I com ho ha fet també el Govern, íntegrament republicà, després de la sortida de Junts, imposant per primer cop sancions als grans tenidors d’habitatge incomplidors, projectant l’adquisició de 10.000 habitatges en tres anys i situant un mínim del 25% del nou habitatge protegit de lloguer reservat per a joves.

I ho han de fer els municipis, incorporant una perspectiva juvenil que només estarà garantida si els joves hi són, si de les urnes del 28 de maig en surten regidors i regidores joves amb projecte, propostes i estratègia, com els del Jovent Republicà, a qui els avala la trajectòria d’anys de lluita de carrer, de mobilització, i també de treball a les institucions.