ACTUALITAT: NOTÍCIES

Sense llengua no hi ha país. El català no és només un mitjà de comunicació: és clau de pas, eina de cohesió i columna vertebral de la nostra identitat col·lectiva com a joves dels Països Catalans. Parlar-lo, defensar-lo i estimar-lo és prendre partit per una societat més justa, arrelada i lliure.

Ara bé, vivim un moment crític. La lluita per la llengua uneix el conjunt dels Països Catalans, però s’enfronta a condicions diverses i ofensives compartides. A Catalunya, l’ús social de la llengua s’enfonsa, especialment entre les noves generacions. A les Illes Balears i Pitiüses patim una ofensiva per part del PP i Vox, que volen desmantellar el model d’escola en català i invisibilitzar la llengua en tots els àmbits de la vida pública. Al País Valencià, la recent consulta sobre la llengua a les aules confirma una voluntat clara d’arraconar el valencià i d’accelerar la substitució lingüística. D’altre banda, la no oficialitat continua situant-se com un problema greu a l’Alguer i Catalunya Nord. En definitiva, la pressió espanyolitzadora i  francojacobina també condemna la llengua a la supervivència en comptes de garantir-ne la plenitud.

Per això reivindiquem la llengua com a peça clau en tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida, conscients que el català no és només una herència a preservar, sinó una eina de present i futur. És fonamental per a la vertebració nacional, per a la cohesió social i per a la transformació radicalment d'esquerres d'una nació viva, justa i lliure. La seva continuïtat no depèn només de decisions individuals, sinó de la força col·lectiva que construïm dia a dia. 

Davant la pressió i el menyspreu, cal organització, acció i fermesa. Cal parlar-lo sense por, defensar-lo amb orgull i viure’l amb plenitud. La lluita per la llengua és també la lluita per la nostra independència. El coneixement i l'ús del català és el primer pas per integrar nous compatriotes en la nostra lluita per la llibertat nacional , ja que la llengua no només ens uneix, sinó que ens permet compartir i construir una identitat comuna, fonamental per avançar cap a la llibertat i l'autodeterminació. La llengua és el símbol d’identitat compartit d'una nació que, malgrat les adversitats, vol seguir avançant de manera unida, cohesionada i oberta. La defensa de la llengua no és només una qüestió cultural; és un acte de resistència política, una mostra de la nostra determinació per construir un futur basat en la justícia social, la llibertat i la igualtat. Per això, cal que totes les institucions es comprometin de manera decidida amb el català, i que la societat civil, des de les aules fins als carrers, l’aculli com a element fonamental per garantir una convivència plena i enriquidora. 

I el futur que anhelem no es pot construir en cap altra llengua.

El català, peça clau!