2025
Article del Joan Vizcaya, secretari de finances del del Jovent Republicà Lleida, valorant les últimes actuacions del govern municipal de la Paeria en relació amb la cultura lleidatana
Lleida ha tornat a viure la seva Festa Major. Una setmana on, en teoria, celebrem la ciutat, la convivència i la cultura. Però enguany, més que mai, aquesta festa ha deixat al descobert el menyspreu de l’actual govern municipal —encapçalat pel socialista Fèlix Larrosa— cap a la cultura lliure, crítica i transformadora. Un menyspreu que no és anecdòtic, sinó que respon a una estratègia clara: buidar de contingut social i polític els espais col·lectius i mercantilitzar qualsevol expressió cultural que no encaixi dins els marges de la institució.
El cas més escandalós és, sens dubte, el desnonament imminent de Promethea i del Col·lectiu Cultural Cappont, dos espais essencials per entendre el batec popular i crític de la ciutat. Més enllà de la innegable història i bagatge de les entitats, aquest atac a la cultura autogestionada no només expulsa de l’espai públic projectes vius i arrelats, sinó que debilita una eina imprescindible per combatre el feixisme i l’extrema dreta.
Però la cosa no acaba aquí. La Paeria ha decidit impulsar un suposat projecte de "Joves Referents", que més que elevar veus valentes i inspiradores de la ciutat, sembla un exercici d’aparador institucional. Un reconeixement que premia aquells que ja parteixen amb avantatge —econòmic, social o educatiu— i que reprodueix una lògica de mèrits més pròpia d’un concurs d’elit que no pas d’una ciutat real i diversa com la nostra. Una proposta que ni entronca amb l’esperit del pubillatge, ja que la pretén relacionar més aviat amb un concurs de bellesa i aparador personal, ni entén què vol dir ser referent en una societat cada dia més injusta i individualista.
I si parlem de festa, cal també denunciar la gestió arbitrària i repressiva dels espais alternatius. La Sirollada, la festa major juvenil i popular de Lleida, va haver de lluitar contra murs administratius i polítics per tirar endavant una programació i espais diferents. Se’ls va limitar l’horari de música fins a les 23h, no se’ls va donar suport logístic i la Guàrdia Urbana va arribar a requisar pancartes amb missatges crítics. És aquesta la festa inclusiva i plural que ens vol vendre Larrosa?
Per rematar-ho, el divendres 9 de maig no hi va haver ni una sola revetlla pública. Una nit sencera de la Festa Major privatitzada, on només qui podia pagar va poder celebrar. Un model de festa que margina i exclou.
Quo vadis, PSC? A quin model de ciutat ens esteu abocant? Amb cada decisió, la Paeria s’allunya de la cultura com a eina d’emancipació nacional i reforça un model on la festa i la cultura només tenen cabuda si no molesten, si no qüestionen, si no interpel·len. No podem permetre aquesta desnacionalització i mercantilització de les nostres festes.
Davant d’això, des del Jovent Republicà ho tenim clar: més cultura, més catalanisme, més espais populars. Una altra Lleida és possible. I la començarem a construir des de baix, des de la base, amb la força de la gent que estima aquesta ciutat i la vol lliure, crítica i viva.
