ACTUALITAT: NOTÍCIES

Hui, 3 de novembre, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha comparegut per anunciar la seua dimissió com a president després de la nefasta gestió de la DANA. Una dimissió que arriba tard i malament.

La tragèdia de la DANA, ara farà un any, va ser el desenllaç d’un model de gestió que ha ignorat els avisos i les necessitats del país, ple d’irresponsabilitat política. És la conjunció d’un seguit d’elements inassumibles pel conjunt de la societat valenciana. La primera i gran responsabilitat, com ha clamat el poble valencià, ha estat sempre del Govern de la Generalitat i, en última instància, de Carlos Mazón. Mazón i tot el seu equip de govern, per culpa de la seva inoperància i mala gestió, són els botxins directes de 229 valencians, que van perdre la vida per culpa directa seva.

Mentre l’AVAMET i À Punt feien dies que anunciaven la perillositat de l’episodi meteorològic que s’acostava, o la Universitat de València suspenia l’activitat lectiva el dia abans, el Govern valencià estava perdut en combat. I és que en l’últim any s’ha debatut molt sobre què feia el president durant el dia 29, però això no és l’important. El dia 29 d’octubre ja era massa tard.

Un govern competent hauria d’haver convocat el CECOPI amb el marge de temps necessari per poder actuar i prevenir l’emergència; és a dir, el dia 28. Hauria activat tots els mecanismes de seguiment i prevenció necessaris per fer front a l’emergència, que hauria estat una catàstrofe igualment, però que no hauria implicat la mort de 229 persones.

Els valencians, per desgràcia nostra, no tenim un govern competent. Per aquest motiu, la dimissió de Mazón no és suficient, i és que per molt que el President sigui el màxim responsable, i com a tal ha de ser jutjat pels organismes competents, ningú del govern va estar a l’altura. El conseller Rovira no va cancel·lar les classes, la consellera Pradas no va ser capaç de coordinar el CECOPI, i la consellera Montes no només no va avisar comerços i establiments, sinó que posteriorment es mofava de les víctimes.

A més a més, un any després de la gota freda hem vist la inoperància no només del govern valencià, amb uns redreçaments del Consell que no han servit per res més enllà d’engreixar les butxaques de les noves incorporacions, sinó també del govern espanyol, que per càlculs polítics ha decidit desaparèixer completament de tota proposta de reconstrucció econòmica i social. Així, per la part valenciana, la reconstrucció s’ha limitat a introduir noves conselleries buides de contingut, amb consellers com Gan Pampols, que l’única acció que se li atribueix és haver fet canviar la llei perquè pogués cobrar més del màxim permès mentre milers de famílies continuen completament abandonades. Per la part espanyola, de la mateixa manera, la reconstrucció només s’ha apreciat en les connexions amb Madrid, i és que vam poder veure un conseller Puente completament megalòman reestablint les connexions d’alta velocitat amb Madrid en escassos dies mentre la resta de connexions queden completament abandonades. Així, el govern de Pedro Sánchez ha decidit abandonar completament el País Valencià amb l’únic objectiu de pressionar al PP en els seus càlculs electorals estatals. Però els valencians i les valencianes no som una moneda de canvi en els seus jocs polítics. La pitjor tragèdia natural al nostre país de l’últim segle no és una juguesca perquè les seus madrilenyes del PP i el PSOE juguin a un estira-i-arronsa.

Aquestes dinàmiques, no són més que la constatació del tractament pseudocolonial al que l’estat espanyol sotmet el País Valencià, que de manera consistent és el territori amb pitjor finançament de tot l’estat. Un infrafinançament que no només el patim en educació, sanitat, o transport sinó també, com va ser evident fa un any, en la gestió de les emergències i catàstrofes viscudes. Queda clar, l’infrafinançament mata. La política centralista a la que l’estat espanyol sotmet el País Valencià, mata. L’única mamera de solucionar aquest problema de fons no és ja el finançament just, sinó la sobirania total i completa del nostre país. Ni el PP, ni el PSOE, ni cap altra opció descafeïnada de valencianisme podran ser la solució que els valencians necessitem.

En definitiva, avui Mazón dimiteix com a president, però ho fa mantenint la seva acta de diputat, i per tant continuarà aforat mentre duri el judici. Lluny d’assumir cap mena de responsabilitat política o moral, hem vist com ha intentat presentar-se com a víctima, en un exercici constant d’espolsar-se tantes responsabilitats com ha pogut.

A tot això s’hi suma el seu trist suport: una extrema dreta que mai no s’ha preocupat pels problemes reals dels valencians, ni per la reconstrucció de les zones afectades, ni per garantir una gestió justa i transparent dels recursos públics; essent també així els principals aliats d’un sistema capitalista i depredador que, de manera constant, lluita per construir en zones inundables, amb el risc que això suposa, i alhora destruint l’horta.

Després d’un any de la catàstrofe de la DANA i de la nefasta gestió encapçalada per Mazón i el Partit Popular, el dolor de les víctimes i els danys soferts continuen essent irreparables. La seva dimissió, lluny de ser un acte de responsabilitat, ens avergonyeix encara més, perquè arriba tard i no aporta solucions al poble valencià. Per això, a més de la seva dimissió, exigim la convocatòria immediata d’eleccions, perquè sabem que cap nou president del PP, amb el suport de l’extrema dreta de Vox, no servirà ni per reparar el dany causat ni per pal·liar els efectes de la DANA.

Sabem que l’única garantia per a una gestió eficient dels recursos i les infraestructures, acabant amb l’infrafinançament i prioritzant els problemes reals i les necessitats dels valencians, és un País Valencià sobirà i independent.

Mazón a presó!