2006
Ahir, dia 18, a la sessió de la Comissió d’Igualtat, Esquerra, IU/IC i BNG vam aprovar, conjuntament amb el PSOE, el text que ha de servir de base per a l’elaboració de la llei que el govern ha de presentar al parlament espanyol. S’hi va oposar el PP, que durant tots els treballs hi ha mantingut una oposició aferrissada, mentre que el PNB s’ha abstingut i CiU ni tan sols ha votat.
Val a dir que el document representa un punt de trobada suficient com perquè puguem sentir-nos, si més no per ara, més que satisfets ja que recull bàsicament gairebé totes les nostres demandes, raó per la qual tan sols hem hagut de demanar la publicació del vot particular relatiu a la reivindicació de les 20-24 setmanes (termini de la viabilitat fetal) no incorporat en el document.
Entrem, doncs, en una segona etapa d’exigències i de pressions adreçades al govern espanyol. En primer lloc, li hem reclamat diligència, màxima diligència. La reacció del PP, de la jerarquia de l’Església i dels mitjans de comunicació de la dreta espanyola anirà in crescendo, raó per la qual, i atenent a la conjuntura que travessem, no té cap sentit que el procés s’allargui. Dilatar-lo només pot actuar en contra nostre. En segon lloc, els hem exigit fermesa. Hi ha precedents en la passada legislatura, que ens neguitegen. Concretament, la Llei Orgànica d’Educació que en el tràmit final de debat fou objecte de modificacions involutives impulsades pel Grup Socialista a fi i efecte de poder pactar també amb el centre dreta (CiU). Com que hem viscut aquests precedents, allò que ha de fer el govern, i ahir els ho vam dir cara a cara en la sessió pública, és presentar un projecte de llei que no vagi ni un bri per sota del document de conclusions aprovat. Seria un engany al parlament que ara, per pressions dels ministeris de justícia, de sanitat o del senyor Solbes, que té la clau de la caixa, ens vinguessin amb rebaixes. Per això, adreçant-nos al grup socialista, els hem recordat que sense Esquerra i els companys d’IU-IC no hi ha llei i que haurien de dedicar-se a acabar de convèncer, més que no pas al PP (que és del tot impossible perquè no modificaran la intensitat del setge al govern en aquest àmbit encara que el projecte fos menys ambiciós) als grups de pressió del seu partit poc proclius a una llei de drets sexuals i reproductius. Hem cobert la primera etapa. Quan arribi el projecte de llei que aprovarà el consell de ministres, n’iniciarem la segona amb l’objectiu de fer realitat legislativa allò que ara són compromisos. I caldrà no abaixar la guàrdia!
