2006
La vida de Maria Mayol i Colom (1883-1959), escriptora, pedagoga, política i activista cultural integrada en el grup d’escriptors de l’Escola Mallorquina, ens llegà com a part de la seva obra cívica fonamental la creació d’una entitat especialment interessant, perquè confirma les inquietuds de part d’un sector progressista per posar fi a la situació de marginalitat cultural de la dona en les primeres dècades del segle XX.
El Foment de Cultura de la Dona
El març de 1926 es fundà a la ciutat de Sóller el Foment de Cultura de la Dona, una entitat sense ànim de lucre, nascuda a l’empara de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923-1936), i amb l’objectiu primordial de fomentar la cultura entre les dones de la ciutat. Seguint l’exemple de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona, fundat a començaments de segle XX per Francesca Bonnemaison, Maria Mayol creà una biblioteca i un centre cultural que, malgrat les vicissituds i l’adversitat, romanen encara avui a la ciutat de Sóller com a part del teixit associatiu d’aquesta. En l’època més fosca de la dictadura de Primo de Rivera, la persecució del règim envers l’Associació convertí el Foment en el refugi perfecte per al grup d’escriptors nacionalistes de Mallorca, emparats en un projecte fet per dones i per a dones, que passà desapercebut a ulls d’un règim miop que menystingué la realitat d’una entitat que es dedicà primordialment a difondre la cultura i llengua catalanes entre els seus conciutadans. El resultat d’una intensa tasca pedagògica i social en favor dels drets de les dones, les seves relacions amb el feminisme i la pertinença a un partit polític republicà, Esquerra Republicana Balear, produïren un fort impacte en les mentalitats tancades de la societat provinciana en la qual vivia. Algunes de les seves activitats escandalitzaren considerablement el seu entorn, com ara que el 1931 representés el Foment de Cultura de la Dona en l’assemblea d’ajuntaments que aprovà el projecte d’Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa de 1931, o que el 1932 se sumés a un viatge a Barcelona, organitzat per la mateixa Associació, per donar suport als germans catalans en el moment del lliurament de l’Estatut de Catalunya. Però sobretot els seus discursos polítics en favor del sufragi femení i el seu obert posicionament progressista i republicà xocaren frontalment amb els seus conciutadans.
Compromesa al servei del seu país
El 1933 dugué a terme una notòria activitat pedagògica treballant en favor de l’aplicació de sistemes educatius, aleshores alternatius, com les colònies escolars i la formació integral (teòrica i pràctica) de joves en l’Escola del Treball, on ella es responsabilitzava de l’ensenyament femení. Amb tot, les vides de Maria Mayol i el Foment de Cultura de la Dona se separen a partir de 1934, moment en què Mayol decideix prendre part activa en la vida política i presentar-se com a candidata a unes eleccions per Esquerra Republicana Balear, amb unes conseqüències altament negatives per a ella, sobretot si tenim en compte el transcurs dels esdeveniments des de l’esclat de la Guerra Civil.
La Guerra Civil i l’exili
En la seva línia de compromís polític i cultural signà el famós manifest de Resposta als catalans (1936). Quan es produeix l’alçament militar de 1936 Mayol es trobava a la Península, on romangué fi ns a la derrota republicana per emprendre després el camí de l’exili cap a França (Clermont-Ferrand, París i Bordeus), com tants d’altres, perquè la seva trajectòria i signifi cació no permetien una altra possibilitat. Fins ben entrada la dècada dels anys quaranta no retornà a Mallorca, on visqué discretament, sota la vigilància atenta dels afectes al règim. Les conseqüències personals de la seva gosadia política estroncaren la seva carrera professional, però també la d’escriptora, ja que no reprengué mai més la seva activitat literària amb normalitat.
Isabel Graña. Publicat a la revista Esquerra Nacional http://www.esquerra.cat/documents/en/en152-memoria.pdf
