2010
És molt possible que no conegueu el personatge que encapçala títol d’aquest article. Nativitat Yaiza, la primera alcaldessa dels Països Catalans. Corria l’any 34 i feia molt poc temps, concretament l'1 d'octubre de 1931 que s'havia aprovat a l'Estat espanyol per 161 vots a favor i 121 en contra, que les dones ja teníem el dret a votar en unes eleccions democràtiques. Yaiza ja feia anys, des de principi de segle, que desenvolupava la seua tasca de mestra a diversos pobles del Principat, i al 1931 va crear amb l’arribada de la República l'Associació Femenina Republicana Victoria Kent a la ciutat de Barcelona. Tot i estar vinculada als radicalsocialistes, la desfeta electoral d’aquesta formació al 1933 va fer que abandonara la formació per a presentar-se a l’alcaldia de Bellprat (l’Anoia), amb Esquerra Republicana per després accedir a l’alcaldia al gener del 1934.
Més de 75 anys després, les dones hem avançat en molts aspectes, entre ells la posició en la representació en les institucions públiques, als ajuntaments, als parlaments i als òrgans de govern. Tot i això encara ara les que hem escollit lliurement fer política tenim per davant reptes molt importants. Tot sovint encara hi ha dones que es veuen abocades a restringir o abandonar la seua activitat política per a fer-se càrrec de la família, i per a d’altres es precisament aquest fet el que els porta a renunciar a desenvolupar tasques polítiques. Al contrari del que ha vingut succeint en l’imaginari social col·lectiu on s’entenia que, els homes, pel fet de voler tenir una carrera política o professional no havien d’elegir entre una biografia familiar o una de laboral, és a dir, entre tenir una família o desenvolupar una carrera professional d’èxit.
I més encara si, les que han tirat endavant, han superat aquest primer escull topetaran amb el sostre de vidre que encara ara plana a la política com a moltes d’altres activitats professionals i que encara fa molt poc visible el paper de la dona en els càrrecs de màxima responsabilitat ja siguen públics com privats. I tot plegat per acabar escoltant el maliciós comentari d’aquells qui estan en contra de la llei de paritat...”és allà perquè és dona i ha de complir una quota”. Doncs no, no es tracta d’això ni tant sols d’avançar cap a que homes i dones accedisquen de la mateixa manera als càrrecs públics sinó va molt més enllà de la paritat: es tracta de feminitzar la política.
Per seguir més enllà de la paritat cal “feminitzar la política”, en la pressa de decisions, en el disseny de les polítiques públiques aportant la nostra perspectiva diversa que ens permetrà atendre les necessites de les dones i també dels homes, atendre la conciliació laboral i familiar, la participació ciutadana. Una política propera als ciutadans i ciutadanes on ningú s’hagi de sentir discriminat en cap àmbit i que cap dona més haja d’escollir entre ser mare o ser política. Ens equivocarem, però, si sols treballem des d’una mirada únicament femenina, és hora de fer un pas més enllà i fer política en ulls de dona. És el camí que va iniciar Nativitat Yaiza i que ara és responsabilitat nostra de seguir.
Anna Peña Aso
