2011
Què la violència masclista és una xacra social que cal combatre, és una realitat, ara bé, ni les dones ni els homes són els que pateixen una malaltia, és la societat que pateix una malaltia, aquesta és diu patriarcat .
Partint d’aquesta premissa, el patriarcat és, doncs, un sistema social basat en la desigualtat, les relacions jeràrquiques, la dominació i control social dels homes sobre les dones, vestit amb una desigual i injusta repartició de tasques productives i reproductives entre homes i dones, pautes culturals i socials en forma de valors, creences i mites que ens indiquen com ha de ser un “bon home” i una “bona dona”, i reforçat a través de la història, la religió i la filosofia.
La violència no és una fi en ella mateixa, sinó un mecanisme mitjançant el qual permet perpetuar aquesta relació de domini dels homes i la subordinació de les dones. Com més desigual és la repartició de “funcions, responsabilitats i recursos econòmics, més gran és el poder que els homes exerceixen sobre les dones i més gran és el risc que les dones tenen de patir violència” . Ara bé, la novetat rau en la visibilització de la violència i no tolerar-la.
La violència afecta a totes les relacions entre homes i dones i intervé a totes les esferes de la quotidianitat de les dones: en el si de la família, en les relacions sexuals, afectives, el món laboral, en el lleure o l’oci, la cultura i estils de vida.
La violència masclista acostuma a aparèixer en els mitjans de comunicació com un fenomen relacionat amb algun tipus de patologia, tant si aquesta és una característica de l'agressor com del sistema familiar. Aquesta presentació de la violència, també, contribueix a la imatge estigmatitzada i mitificada de que tant sols es produeixen episodis sagnants o finals de violència (homicidi, violència física,) i els que es produeixen en l'àmbit domèstic. El resultat és que finalment aquests casos de violència de gènere són percebuts com a fenòmens aïllats i excepcionals (a mi no em passarà).
El jovent, doncs, tenim a les nostres mans un gran repte: hem d’esdevenir l’impuls del canvi en les relacions entre homes i dones, cal que generem relacions de respecte i resoldre els conflictes d’una forma assertiva, crear un coneixement crític per tal d’identificar els estereotips de gènere, limitacions, discriminacions i desigualtats que provoca el patriarcat, i produir models alternatius a la masculinitat tradicional (associada a l’ús i ostentació del poder i la violència) i a la feminitat tradicional (associada a la subordinació del benestar propi a les necessitats dels altres).
L’amor no és la renúncia a la pròpia individualitat i el sacrifici vers la pròpia autonomia. Per elles i per ells, perquè el dia de demà siguem capaços de mantenir relacions igualitàries entre homes i dones lliures en una terra lliure de violència.
Marta Leon
