2011
Sovint es diu que les dones i els homes ja som iguals davant la llei i que, per tant, les reivindicacions feministes ja no tenen lloc en la societat actual. Tanmateix, si observem la realitat podem comprovar com encara ens queda camí per recórrer, ja que es poden detectar diverses situacions desiguals.
Un exemple són els rols de les societats, que tot i que ja no estan tan marcats com en el passat continuen sent rellevants. Aquests rols es veuen sovint reflectits en la publicitat on molts cops és la dona qui s’ocupa de la neteja de la casa o de cuidar els infants. Es pot argumentar que la feina de les empreses publicitàries és aconseguir que es venguin aquests productes i que tenen més èxit si fan aquest tipus d’anuncis. Si això és cert, però, significa que la societat no ha canviat tant i que els rols encara hi són presents.
Un altre àmbit on s’aprecien diferències és en l’esport, on veiem que els esports femenins són sovint marginats dels mitjans de comunicació. Així veiem que molts només en parlen quan hi ha algun èxit d’una esportista nacional (catalana o espanyola segons el mitjà). Com en el cas anterior es pot defensar que això és perquè interessen menys a la població i que, per tant, als mitjans no els surt a compte promocionar-los. Potser, però, la forma d’aconseguir normalitzar l’esport femení és fent que sigui més present a la televisió i per això, almenys les televisions públiques, haurien de vetllar per donar-li la mateixa cobertura que l’esport masculí.
També en algunes carreres universitàries s’observa una diferència clara entre els homes i les dones que hi accedeixen. Es pot dir que això és fruit que els homes i les dones tenim diferents interessos per naturalesa i que tenim més facilitat per algunes o altres coses. Això, però, ve en gran mesura influenciat per la socialització, com ara les joguines que usem durant la infància, l’educació que rebem o els referents que tenim, que fan que es vagin reproduint aquests rols.
Per lluitar contra aquests rols establerts hem de prendre consciència que el fet de ser dona o de ser home no ens impedeix de realitzar exitosament aquelles activitats que vulguem dur a terme. En aquest sentit, una dona pot ser una excel·lent electricista i un home és capaç de realitzar a la perfecció les feines de la llar o de tenir cura d’una persona dependent. Un cop el conjunt de la societat tingui això clar podrem tenir plena llibertat per escollir fer allò que desitgem sense arriscar-nos a ser víctimes de crítiques o burles.
Clara Faulí Molas
