2013
A l’entorn del 8 de març, sempre es fa avinent reflexionar sobre la importància de la conquesta de tots els drets de les dones, uns drets que, al cap i a la fi, reverteixen en els drets humans universals, tant de dones com d’homes.
Fent aquesta reflexió, avui podem constatar que malgrat al llarg dels anys s’han assolit grans èxits, avui les polítiques de dones estan més afeblides que mai. Les polítiques neoliberals dels diferents governs dels Països Catalans i de l’Estat espanyol sumades a les retallades indiscriminades sota l’excusa de la crisi econòmica, han relegat les polítiques de dones i per a dones al “no res”.
On ha quedat el projecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes? I els programes com “Minuts Menuts”, que pretenien avançar cap a uns nous usos dels temps afavorint la conciliació? I què dir del ja desaparegut Protocol dels Mossos d’Esquadra per fer front a casos de violència masclista? Però espereu, que qualsevol dia ens apareixerà en Gallardón amb la reforma de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs i haurem de dir adéu als nostres drets sexuals i reproductius.
No podem permetre que els drets que han costat anys de lluita feminista se’ns arravatin en un obrir i tancar d’ulls a mercè dels interessos del capital. Ara, més que mai, ens toca reivindicar i lluitar per fer una bona sacsejada a l’status quo, a l’actual visió masculina del món i de les coses.
És ben senzill: si acceptem que les desigualtats són socioculturals i que, com a tals, s’aprenen, també hem d’acceptar que podem “desaprendre-les”. Esborrar-les requereix, doncs, d’un canvi cultural, d’una veritable transformació social. Evidentment que no és una tasca fàcil, però de mica en mica, cada dia més persones ens sumem a aquesta “revolució silenciosa”, que ha de culminar en una nova distribució dels rols i les funcions socials, és a dir, en un nou “contracte social” entre dones i homes.
Es tracta, en definitiva, de crear estratègies comunes que ens permetin dissenyar i desenvolupar un nou model de ciutadania on cada persona pugui desenvolupar-se al màxim, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes ni androcèntrics ni actituds discriminatòries. Només així, des d’aquesta actitud transformadora, podrem construir plegats una nova societat de dones i homes lliures en uns Països Catalans lliures.
Mireia Subirana
Portaveu de l'Assemblea Nacional de les Dones de les JERC
