2014
La Unió Europea, arran d'un informe de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu l'any 2010, estableix el 22 de febrer com a dia per la igualtat salarial. Aquell informe, posava de relleu que les dones havien de treballar 53 dies més que els homes per tenir el mateix salari. És a dir, a una dona necessites un any de 418 dies per poder assolir el mateix sou que un home.
Des de les Joventuts d'Esquerra Republicana, volem posar de manifest la persistència i també l’augment d’importants desigualtats retributives per raó de sexe. Si bé el mateix Tractat de Roma, constitutiu de la Unió Europea, incorpora com un dels seus principis fonamentals la igualtat retributiva dels treballadors i les treballadores, a dia d’avui constatem que encara ens queden molts reptes pendents. Segons l'informe de la UGT sobre desigualtat salarial 2013, la diferència salarial entre homes i dones a Catalunya és del 23,7%, al País Valencià del 23,8% i a les Illes del 14,6%
L’anàlisi d’aquest fenomen és complex per la multitud de causes que el provoquen. Les dones tenim els llocs de feina pitjor remunerats, menys protegits, amb més temporalitat i menys valorats socialment. Quan es tracta d’una discriminació directa (diferent salari per a la mateixa feina), és més visible i fàcil de denunciar.
Tanmateix, hi ha múltiples situacions de discriminació indirecta que afecten al salari de les dones, com poden ser, entre d’altres:
- Els estereotips de gènere que pressuposen que les dones estan més capacitades per realitzar feines poc valorades socialment
- La manca de coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura, que comporta una sobrecàrrega per a les dones i fa que rebutgin opcions de promoció o recorrin a la mitja jornada. És a dir, els homes perceben complements salarials (hores extraordinàries i plusos de disponibilitat i responsabilitat).
- La gestió del capital humà a les empreses, sovint carregada de prejudicis pel que fa a la maternitat de les dones, i que tendeixen a col•locar-les en treballs que requereixen un menor capital humà i, conseqüentment, menor salari.
Cal, doncs, implicació i compromís des dels governs i empreses en aplicar polítiques dirigides a combatre la discriminació en l’accés a l’ocupació, la segregació ocupacional i la discriminació en la promoció professional, ja que igualtat real o efectiva entre dones i homes sols serà possible si treballem des de tots els àmbits.
