2014
A principis del sXX, a Nova York, un centenar de dones van ser cremades dins la fàbrica on estaven tancades per reclamar millores en les seues condicions laborals. Més tard, durant la segona Conferència Internacional de Dones Socialistes es proposà l’establiment del Dia Internacional de la Dona, que durant aquells anys es va celebrar el 19 de febrer.
A partir dels anys 70, dins de l’anomenada segona onada feminista, les dones del món es van organitzar per tornar a posar en l’agenda política la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones, i concretament els drets laborals de les dones, i retornaren la celebració sel Dia de la Dona a l’agenda internacional. Aquest cop, però amb una data diferent, el 8 de març, en record de la gran manifestació de 1917 protagonitzada per les dones russes en protesta per la manca d’aliments. Finalment el 1977 les Nacions Unides van declarar aquesta jornada Dia Internacional.
Avui encara som víctimes del sostre de vidre que ens dificulta l’accés als llocs de responsabilitat -sols el 29% de les empreses, tenen alguna dona en el seu consell de d’administració, el 13% en si són empreses amb més de 250 treballadors-, i del terra de fang que ens insereix en una espiral de precarització. Encara estem lluny d’assolir la igualtat salarial -encara avui cobrem un 22% de mitjana menys que els homes per fer la mateixa feina-i sovint encara carreguem amb la majoria de les tasques de la llar i cura dels fills.
A més, el govern espanyolha engegat una batalla contra els nostres drets que va començar amb la Reforma Laboral i que s’expressa particularment amb la contrareforma de la llei de l’avortament.
Per tots aquests motius, avui més que mai, està vigent la commemoració d’aquest dia de lluita internacional. Aquest 8 de març hem d’omplir els carrers per deixar ben clar que no acceptarem cap retrocés en els nostres drets. Si volem construir un país millor ho hem de fer des de la base de la igualtat de drets entre totes i tots.
Volem ser dones lliures en una terra lliure!
Sílvia Casola
Secretària Nacional de la Dona de les JERC