2009
Amnistia Internacional ha acusat avui, 27 d'octubre de
2009, a Israel de negar a la població palestina el dret a l'aigua en
exercir el control total dels recursos hídrics comuns i aplicar polítiques
discriminatòries.
Sense cap raó, aquestes polítiques restringeixen la disponibilitat de
l'aigua als Territoris Palestins Ocupats (TPO) i impedeixen als palestins
desenvolupar una infraestructura hídrica efectiva allà.
"Israel només permet als palestins l'accés a una petita part dels recursos
hídrics comuns, que es troben en la seva majoria a la Cisjordània ocupada,
mentre els assentaments israelians, establerts allà il·legalment, tenen un
subministrament gairebé il·limitat d'aigua -ha manifestat Donatella
Rovera, investigadora d'Amnistia Internacional per Israel i els TPO-. A
Gaza, el bloqueig israelià ha agreujat una situació que ja era crítica".
En un nou i extens informe, Amnistia Internacional revela fins a quin punt
el caràcter discriminatori de les polítiques i pràctiques hídriques
d'Israel nega a la població palestina el seu dret d'accés a l'aigua.
Israel consumeix més del 80 per cent de l'aqüífer de la muntanya,
principal font d'aigua subterrània d'Israel i els TPO, al mateix temps que
restringeix a només el 20 per cent l'accés palestí a ell.
L'aqüífer de la muntanya és la única font d'aigua de la població palestina
de Cisjordània, però només una de les vàries que té Israel, que consumeix
també tota l'aigua disponible del riu Jordà.
Mentre que el consum diari d'aigua palestí amb prou feies arriba als 70
litres per persona, l'israelià és de més de 300 litres al dia, el
quàdruple.
A algunes comunitats rurals, els palestins sobreviuen amb escassament 20
litres d'aigua al dia, el volum mínim recomanat per ús domèstic a les
situacions d'emergència.
Entre 180.000 i 200.000 persones que viuen a comunitats palestines rurals
no tenen accés a aigua corrent, i l'exèrcit israelià amb freqüència els
impedeix fins i tot recollir aigua de pluja.
En canvi, els colons israelians, que viuen a Cisjordània malgrat violar
així el dret internacional, tenen cultius de reg intensiu, exuberants
jardins i piscines.
Els colons, el nombre dels quals ascendeix al voltant de 450.000, tenen
tanta o més aigua que els 2,3 milions de persones que formen la població
palestina.
A la Franja de Gaza, el 90 o 95 per cent de l'aigua del seu únic recurs
hídric, l'aqüífer costaner, està contaminada i no és apta pel consum humà.
No obstant això, Israel no permet que es porti aigua de l'aqüífer de la
muntanya de Cisjordània a Gaza.
Les fortes restriccions que Israel ha imposat durant els últims anys a
l'entrada a Gaza de material i equip necessaris pel desenvolupament i la
reparació de la infraestructura han agreujat encara més la situació de la
zona des del punt de vista del subministrament d'aigua i el sanejament,
que ha assolit proporcions de crisi.
Davant la manca d'aigua i d'una xarxa de subministrament, molts palestins
han de comprar l'aigua de cisternes ambulants, que sovint és de dubtosa
qualitat i molt més cara.
Altres recorren a mesures d'estalvi d'aigua que són perjudicials per la
seva salut i la de les seves famílies i que obstaculitzen el
desenvolupament socioeconòmic.
"Durant més de quatre dècades d'ocupació, les restriccions imposades per
Israel a l'accés dels palestins a l'aigua han impedit el desenvolupament
d'infraestructures i instal·lacions hídriques als TPO, negant així a
milers de palestins el dret a portar una vida normal, a tenir una
alimentació i un habitatge adequats, a salut i al desenvolupament
econòmic" ha assenyalat Donatella Rovera.
Israel s'ha apropiat de grans extensions de les terres palestines amb
abundant aigua que ocupa i a les que prohibeix l'accés als palestins.
També ha imposat un complex sistema de permisos, que els palestins han de
sol·licitar a l'exèrcit i a altres autoritats israelianes per emprendre
qualsevol projecte hídric als TPO. És habitual que les sol·licituds
d'aquests permisos siguin rebutjades o triguin molt a ser ateses.
Les restriccions imposades per Israel a la circulació de persones i
mercaderies als TPO agreugen encara més les dificultats que troben els
palestins per poder posar en marxa projectes de subministrament d'aigua i
sanejament i inclús per distribuir petites quantitats d'aigua.
Els camions cisterna es veuen obligats a donar grans voltes per evitar els
controls militars israelians i les carreters per les que els palestins
tenen prohibit circular, el que genera enormes pujades del preu de
l'aigua.
A les zones rurals, els habitants dels pobles palestins s'esforcen
contínuament per trobar aigua suficient per les seves necessitats
bàsiques, ja que l'exèrcit israelià els destrueix sovint les cisternes
d'aigua de pluja i els confisca les tanques d'aigua.
En canvi, en els propers assentaments israelians, els aspersors reguen els
cultius al sol del migdia, quan es malgasta gran part de l'aigua, que
s'evapora abans d'arribar a terra.
A alguns pobles palestins, com l'accés a l'aigua està subjecte a tan
rigoroses restriccions, els camperols no poden cultivar la terra, ni tan
sols per conrear petites quantitats de plantes pel seu consum personal o
pel farratge dels animals, i s'han vist obligats a reduir la mida dels
seus ramats.
"L'aigua és una necessitat bàsica i un dret, però per molts palestins fins
i tot aconseguir petites quantitats d'aigua de mala qualitat per subsistir
s'ha convertit en un luxe que amb prou forces poden permetre's", ha
explicat Donatella Rovera.
"Israel ha de posar fi a les seves polítiques discriminatòries, aixecar
d'immediat totes les restriccions que imposa l'accés dels palestins a
l'aigua i assumir la responsabilitat d'ocupar-se dels problemes que ha
creat, permetent als palestins fer un ús de la part dels recursos hídrics
comuns que els hi correspon."
L'important paper del govern espanyol
El Govern espanyol es troba en una bona posició per jugar les properes
vegades un paper important en relació a l'accés a l'aigua de la població
palestina.
Amnistia Internacional li demana que en el marc de les seves relacions
bilaterals, i també com imminent president de la Unió Europea, i com
donant internacional, exigeixi a Israel la fi de les restriccions que
impedeixen l'accés a l'aigua per la població palestina; que acabi les
demolicions d'estructures d'aigua i que elimini els obstacles per la
reconstrucció de les infraestructures.
D'altra banda, a la Autoritat Palestina, el Govern espanyol ha d'exigir-li
una gestió eficaç de l'aigua i que vigili que s'ofereixen les millors
condicions sanitàries per la població.
A més, Amnistia Internacional li demana al Govern espanyol que impulsi la
rendició de comptes per violacions del dret internacional humanitari i
dels drets humans perpetrades durant el conflicte de Gaza i el sud
d'Israel de desembre de 2008 i gener de 2009, el que es coneix com
recomanacions de l'informe Goldstone, i van dirigides a les autoritats
israelianes i palestines.
