2009
Al final de la dècada dels 80, els acords de Reykiavik, el final de la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín permetien augurar que l'amenaça nuclear i la carrera armamentística donarien, progressivament, un pas cap a un replantejament de les estratègies bèl·liques i, per tant, de les armes necessàries per fer front a la nova naturalesa dels conflictes, deixant un ampli marge per als "dividends de la pau", que permetrien iniciar una nova era, amb unes Nacions Unides renovades, dotades dels recursos humans, financers i tècnics apropiats.
Però no va ser així. Per contra, la "globalització" substituí els valors democràtics per les lleis del mercat i els països més pròspers del planeta (G-7, G-8...) marginaren el Sistema de les Nacions Unides, fins al punt de situar l'Organització Mundial del Comerç fora del seu àmbit.
El resultat ha estat un fracàs estrepitós en l'economia i —per la "avarícia i irresponsabilitat", en paraules del President Obama, dels grans consorcis financers— el món en el seu conjunt s'ha vist abocat a una crisi multidimensional (social, econòmica, mediambiental, alimentària, democràtica, ètica), amb unes inversions militars que superen els 3 mil milions de dòlars al dia, mentre moren de gana i abandonament 70 mil persones aproximadament, d'aquestes la meitat nens de menys de 5 anys.
L'últim període de l'administració Bush —invasió d'Irak, proposta dels escuts antimíssils, etc.— ha conduït a un repunt cada dia més gran de la despesa en armament, mentre la pobresa i la fam de milers de milions d'éssers humans augmentava.
Per tot això,
Havent observat amb perplexitat i indignació el "rescat" de les institucions financeres amb centenars de milers de milions de dòlars, quan les arques dels Objectius del Mil·lenni segueixen semibuides,
Volem manifestar el nostre suport al President Obama per:
- 1)Agafar el lideratge del desarmament nuclear, com manifestà inesperadament a la ciutat de Praga, durant la seva visita a Europa, i ha tingut ocasió de ratificar presidint la sessió del Consell de Seguretat del 24 de setembre de 2009 en la qual es va adoptar unànimement la reducció dels arsenals nuclears, i que es podria traduir en un autèntic punt d'inflexió sobre un dels desafiaments més rellevants dels nostres temps.
- Haver decidit cancel·lar el programa d'escuts antimíssils que l'administració nord-americana havia previst instal·lar a Europa. Aquesta iniciativa permet obrir nous marcs de diàleg que han de constituir el context per a l'anàlisi i la resolució dels conflictes internacionals.
- Iniciar, amb instruccions precises al Secretari de Defensa R. Gates, una nova política de defensa, que substitueixi, almenys parcialment, les armes convencionals (avions, submarins, tancs, etc.,) per aquelles que puguin no només fer front a les amenaces d'avui sinó evitar-les, detectant-les a temps.
Manifestem així mateix, la urgent necessitat de:
- Confiar la seguretat internacional a les Nacions Unides, amb totes les mesures que es requereixin per a la ràpida i eficaç actuació dels cascos blaus.
- i)Revisar de forma immediata les obligacions contractuals de les aliances militars existents, per reduir les adquisicions d'artificis bèl·lics propis de confrontacions "tradicionals", que estan activant recentment "el mercat armamentístic" tant a l'Amèrica Llatina com als països de l'Est.
- Amb els fons que s'alliberin de les desmesurades inversions actuals en despesa militar, reactivar la cooperació internacional de tal manera que substitueixi una economia basada en bona part en la guerra per una economia que permeti un desenvolupament global sostenible (energies renovables, producció d'aliments, emmagatzemament, conducció i producció d'aigua, salut, transport, vivenda...).
- Fem una crida per enfortir les iniciatives existents per al desarmament a escala mundial i, molt especialment, per a la preparació de la Conferència del Tractat de No Proliferació Nuclear, que ha de tenir lloc la pròxima primavera de 2010.
- Així mateix, advoquem perquè s'estableixin amb urgència els mecanismes adequats per a la resolució de conflictes que, sota els criteris i els mecanismes de seguiment, control i rendició de comptes necessaris i amb la participació de tots els actors implicats, permeti a les Nacions Unides establir els objectius i les prioritats internacionals i desenvolupar els programes per assolir-los.
Madrid, 1 de novembre de 2009
