EDUCACIÓ

Aquest vespre la societat civil catalana s'ha concentrat, convocats per Som Escola, davant la seu del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) per deixar clar, una vegada més, que la justícia no és qui ha d'establir el model educatiu del país i per defensar, de nou, el model d'èxit d'immersió lingüística.

Després de diferents sentències en què s'instava el govern de la Generalitat de Catalunya a fer del castellà, també, idioma vehicular de l'educació en la darrera decisió del TSJC es va fixar quina havia de ser la presència de la llengua castellana a les aules si un sol alumne ho demanava: un 25%. Així doncs es posava fi a un sistema d'èxit iniciat després de la fi del Franquisme en una escola de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) a proposta d'uns pares castellanoparlants que volien que els seus fills fossin educats i aprenguessin la llengua pròpia del país, el català, i no separats de la resta d'alumnes que tenien aquesta llengua com a materna.

Aquests sistema és el que ha permès fer de Catalunya un sol poble, amb independència de l'origen i la llengua familiar de cada alumne. La societat catalana ho mostrat al llarg dels anys un consens amplíssim de suport a aquest model que s'ha vist blindat per les diferents lleis educatives aprovades per l'òrgan que ostenta la representació popular, el Parlament de Catalunya, amb important consens polític.

Actualment, però, la maquinària de l'estat espanyol, en mans del Partit Popular, no defalleix a intentar retornar-nos a un passat fosc que implica retallada de drets socials, restricció de la llibertat d'expressió o la imposició d'un educació pròpia d'altres temps. La llengua no ha quedat al marge d'aquesta croada i arreu dels Països Catalans és atacada: imposant lleis sense cap suport polític ni social que en provoquen la reducció a les aules de les Illes Balears i Pitiüses, retallant grups oferts en la llengua pròpia al País Valencià i negant la indubtable unitat de la llengua, amagant el nom de l'idioma i inventant-ne un de nou a la Franja de Ponent o, imposant, des dels tribunals, allò que no s'aconsegueix des de la voluntat popular, per mitjà del Parlament, al Principat de Catalunya.

Per tot això les JERC érem davant del TSJC per dir, una vegada més, el català a l'escola: ara i sempre!

Ni un pas enrere!