ASSEMBLEA NACIONAL DE DONES

Avui, dimarts 6 d’octubre, Neus Català, l’última supervivent catalana dels camps d’extermini nazis, fa 100 anys. 100 anys plens de vida, de valor, de lluita i de resistència.

Neus Català és una lluitadora antifeixista que va formar part de la Resistència i que s’ha convertit en el testimoni de totes les dones que van reivindicar la llibertat i la democràcia. Durant la guerra civil espanyola va estar a càrrec d’orfes de la colònia les Acàcies de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats nens de Negrín, i amb qui, l’any 1939, va creuar la frontera francesa. Ella destaca que “no sóc una excepció; sóc un testimoni, però no sóc una excepció. Moltes dones van fer el mateix que jo.” I per això, per fer-ne justícia, perquè “els ho devíem a elles” s’esforça en recordar i explicar totes les barbàries que va viure durant els seus 15 mesos al camp de Ravensbrück. Allà, va formar part de l'anomenat comando de les gandules, un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg. Gràcies al sabotatge d’aquelles dones forçades a treballar es van inutilitzar uns 10 milions de bales i espatllar nombroses màquines de fabricació d'armament.

Finalment, va ser alliberada i s’instal·là a França. Des de 1965, cada cinc anys, viatja a Ravensbrück per retre homenatge a les dones que hi van morir i per fer memòria del que va succeir. Ella recorda que "vam lluitar i no vam guanyar, però sí que hem guanyat, perquè el món d'ara no és el d'abans".

Per això, en motiu del seu centenari, les JERC volem rememorar la seva lluita i la de tantes dones que han procurat, al llarg de la història, que totes tinguem una vida més digna i amb tots els drets. Perquè com diu Neus Català “no hem d’abaixar mai els ulls davant de ningú”.