ASSEMBLEA NACIONAL DE DONES

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), el sou de les dones, fent la mateixa feina que els homes, és un 19% inferior; diferència que s’incrementa si, a més, són mares fins a un 5% més. A nivell dels Països Catalans, aquesta bretxa salarial arriba fins a una mitjana d’un 23%. A més, segons l’últim informe de la UGT “Treballar igual, cobrar igual”, amb dades del 2012, les dones han de treballar 79 dies més que un home per cobrar el mateix i treballar onze anys i mig més per gaudir d’una pensió de la mateixa quantitat.

Així, si segueix en aquesta dinàmica, la igualtat salarial no s’aconseguirà fins al 2084, és a dir, fins d’aquí set dècades. I és que, a més, no hi ha cap dada que confirmi que aquesta esquerda salarial disminueix amb el temps, sinó tot el contrari, havent-se intensificat amb la crisi econòmica.

Però no és només això: són moltes i diverses les situacions de discriminació directa que pateixen les dones dins el mercat laboral. Pateixen més atur – la seva taxa d’ocupació és un 9,6% inferior a la dels homes–; solen ser feines poc valorades social i econòmicament; ocupen llocs de menys responsabilitat a les empreses; entre altres. I a tot això cal afegir les dificultats que tenen per trobar feina en determinats cicles vitals, en especial, la maternitat; i les complicacions per conciliar la vida laboral i la familiar.

Per tot això, demanem la implicació i el compromís de governs i empreses en aplicar polítiques dirigides a combatre la discriminació en l’accés a l’ocupació, la segregació ocupacional i la discriminació en la promoció professional, ja que voler la igualtat real entre dones i homes no pot quedar en una declaració d’intencions un cop l’any.