POLÍTICA I COOPERACIÓ INTERNACIONAL

El món àrab ha estat des dels temps de la colonització europea afectat per constants casos de corrupció i falta de llibertats. El poble àrab, conscient d’aquests problemes, es va alçar pacíficament contra els seus governs en les anomenades primaveres àrabs del 2011, liderades per estudiants laics. Tot i els desiguals resultats (èxit a Tunísia, cop d’estat militar a Egipte o repressió a les monarquies del golf), les potències imperialistes internacionals (Rússia, EEUU i en menor mesura França) i regionals (Turquia, Aràbia Saudita i Iran) han intervingut directa o indirectament en aquells casos on hi havia interessos econòmics o geopolítics en joc, sent-ne Síria, Líbia i en menor mesura Iemen els casos paradigmàtics.

A l’Iraq, la caiguda de la dictadura laica de Saddam Hussein el 2003 va produir el ressorgiment de milícies armades, sovint auto-justificades per motius ètnics o confessionals, totes amb un patrocinador internacional. Els darrers governs nacionals encapçalats per xiïtes (fortament recolzats per l’Iran) aliats amb el govern autonomista kurd (proper als EUA) han marginat de manera més o menys sistemàtica les poblacions àrabs sunnites, deixant també fora de banda d’altres minories com els assiris o els iazidites, que han patit els abusos tant de milícies àrabs xiïtes i sunnites.

A Síria, la dictadura laica d’Al-Assad, va patir importants protestes en el context de la citada primavera àrab. La dura repressió va provocar un fort qüestionament del govern (pressionat pels EUA), comportant la deserció de diversos grups d’oficials que conformaren l’aleshores anomenat Exèrcit Sirià Lliure (FSA). Tanmateix l’oposició laica dels primers dies es va veure sobrepassada per milícies conservaduristes amb l’islam com a pretext, com ara el Daesh, Ahra-al-Sham o el Front Al-Nusra, sovint equipades directa o indirectament amb armament d’Occident i finançades per l’Aràbia Saudita, Israel i Turquia. Per altra banda, Al-Assad ha rebut des del primer moment el suport incondicional d’Iran i de Hizbullah. Mentrestant, les comunitats kurdes del nord del país, durant anys marginades, s’alçaren en armes defensant la seva sobirania, mantenint una posició ambigua entre el Govern sirià i l’oposició laica, i combatent fermament el daesh amb el suport de la coalició internacional liderada pels EUA. Tanmateix, la recent intervenció de Rússia en favor d’Al-Assad (i en menor mesura de Turquia en suport del grup Ahrar-Al-Sham) ha donat la volta a la guerra, col·locant novament Al-Assad en una situació de poder i debilitant l’oposició siriana, tant laica com conservadora radical.

Després de gairebé tres anys de guerra civil a Iraq, i sis anys a Síria, el balanç és desastrós. Segons dades de l’Observatori Sirià de Drets Humans i l’ONU, han mort en total gairebé 600.000 persones i hi ha hagut 17 milions de desplaçats (incloent refugiats).


Davant aquesta situació, les JERC:

Denunciem les aspiracions imperialistes dels EUA i Rússia, així com de Turquia l’Aràbia Saudita i l’Iran, que pugnen per esdevenir la potència regional. Denunciem també la doble moral utilitzada per aquestes potencies, que tot i presumptament intervenen en el conflicte en defensa dels drets i llibertats de la població siriana, s’obliden d’aquesta un cop han hagut d’abandonar els seu país i esdevenen refugiades. Reclamem un alto al foc i el seguiment de les negociacions de pau a Ginebra, centrant-se sobretot en la transició i en la reconstrucció de Síria. Tanmateix, reclamem la inclusió del Consell Democràtic Sirià a la taula negociadora en tant que principal força opositora secular i representant de les minories Kurdes, Iazadites, Assiries i Turcmanes.

Defensem que el futur d’Iraq i Síria es decideixi a als mateixos països i no al Pentàgon ni al Kremlin, o a Ankara, Teheran i Riyad. Aquest exercici bàsic de la sobirania passa per una transició democràtica i laica a Síria, acompanyada per un procés de profunda descentralització (també a Iraq) que busqui l’equilibri entre grups ètnics i religiosos, i protegeixi les minories.

Ens emplacem a contactar i treballar amb organitzacions polítiques del Koma Komalên Kurdistan (Unió de Comunitats del Kurdistan) per la consecució d’un Kurdistan lliure i confederal.

Demanem la implicació de les administracions dels Països Catalans en la reconstrucció de Síria i Iraq per tal que els i les refugiades puguin trobar la vida digna que Occident i Turquia no els ha proporcionat durant la guerra.

Defensem un nou model de relacions internacionals basat en el multilateralisme i el consens tot evitant les situacions de bloqueig que es produeixen al Consell de Seguretat de l’ ONU.