Segueix-nos:
< Tornar enrere

ASSEMBLEA NACIONAL DE DONES

08.12
2017
AURORA BERTRANA I SALAZAR. La desigualtat presisteix, la lluita continua!

AURORA BERTRANA I SALAZAR

(Girona, 29 d’octubre de 1892 - Berga, 3 de setembre de 1974)

Nascuda a Girona, es traslladà a Barcelona per seguir estudis de Música. Aquí col·laborà amb l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i impartí classes a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, entitat fundada el 1909 per Francesca Bonnemaison. El 1923 es va establir a Suïssa, on continuà els seus estudis. Dos anys més tard es traslladà a Ginebra, on inicià la carrera de Filosofia i Lletres. De retorn a Catalunya, el 1932, entrà en contacte amb la francmaçoneria i s'afilià a Esquerra de la mà de Ventura Gassol.

Fou candidata d'Esquerra en les eleccions generals de 1933 per Barcelona ciutat, però no va ser escollida diputada. Un any abans havia signat les bases per a la constitució d'un Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya, així com es relacionà amb la Lliga Femenina per la Pau i la Llibertat. Intentà, juntament amb altres dones, fundar una Universitat Obrera Femenina sense gaire èxit, encara que sí que pogué crear el Lyceum Club de Catalunya, del qual fou la primera presidenta.

En la secció "Temes femenins" del diari La Humanitat escrigué durant el 1934 articles que analitzaven la participació de la dona en la vida social i política, en el seu rol com a mares dels futurs ciutadans de Catalunya. No en va, el setmanari Rambla considerà ja el 1931 que Bertrana era una de les "dones més representatives d'entre la plèiade de jovenalla espiritual femenina que propaga l'ideari de Palestra, que treballa al Club Femení i d'Esports i que col.labora als nostres diaris i revistes (...)". Per bé que era conscient que per assolir la nova societat calia culturalitzar les classes obreres.

En esclatar la Guerra Civil, a diferència del seu marit, preferí romandre en zona republicana. S'exilià a Suïssa i ajudà companys seus a obtenir visats per emigrar a Mèxic, i col·laborà amb la resistència francesa en contra dels nazis. El 1946 s'establí a París, després a Prada i finalment a Andorra, el 1948. Al cap d'un any decidí retornar a Barcelona.

Durant la darrera etapa de la seva vida va publicar: Oviri (1965) i Memòries fins al 1935 (1973). Pòstumament van ser editades Memòries de 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).

Per totes aquelles dones que silenciosament han fet història:

si la desigualtat persisteix, la lluita continua!

AURORA BERTRANA I SALAZAR. La desigualtat presisteix, la lluita continua! AURORA BERTRANA I SALAZAR. La desigualtat presisteix, la lluita continua!