06.03
2020
2020
8M: Fem xarxa feminista!
El 8 de març és un dia essencial en la lluita feminista: les dones lliures i treballadores, és un projecte a llarg termini que fa anys que dura, i que ha sigut feina i objectiu de moltes dones anteriors a les que aquest any sortim al carrer.
Enguany celebrem igualment, en diumenge, aquesta lluita, per totes aquelles que, fruit de la desigualtat de gènere, classe i origen, treballen els diumenges per poder sobreviure. La lluita per la supervivència es converteix en una complexitat si li sumem totes aquestes variables, variables amb les quals el sistema en el qual vivim ens obliga a conviure diàriament. Ens trobem de cara amb una feminització de la pobresa, amb molt treball no assalariat com les feines domèstiques, i una exclusivitat imposada de les tasques de la maternitat, que molts cops entorpeixen, inevitablement, la carrera professional de les dones, relegant-les, un cop més, a una segona posició respecte de la dominància masculina. Totes aquestes tasques de cures són menyspreades des d'un punt de vista empresarial, fet que es visibilitza en una bretxa salarial que s'acaba imposant com una eina de dominació sobre les dones. Una dominació que apareix en cada estament d'aquesta societat, en cada espai, i en tota mesura, des del més petit micromasclisme com l'entrada gratuïta als clubs per a les dones, fins al més gran com l'opressió de les treballadores sexuals o la maternitat subrogada.
El control del nostre cos per agents que no som nosaltres és un tema que sorgeix constantment i té conseqüències diàries. Ho veiem en situacions com la de l'avortament, en què tothom té una opinió al respecte, sense donar peu a les persones amb vagina de decidir sobre què fer amb el seu futur. Això passa paral·lelament amb la gestació subrogada, que suposa una opressió més sobre el cos de la dona, que és vist com un mer receptacle per perpetrar, un cop més, el llegat sanguini i capitalista. La societat veu els nostres cossos com un producte a disposar, se'ns cosifica i se'ns modela fins a arribar a models de bellesa impossibles d'assolir i majoritàriament frustrants, alarmants i que són origen molts cops de desordres alimentaris i de la conducta. Creixem cada dia a la societat de "per lluir s'ha de patir", del "si no t'aprimes, seràs infeliç" i del "talons i faldilla: si no t'arregles, ets una deixada", mil i una facilitats, més amunt i més endins nostre perquè el cisheteropatriarcat ens fiqui mà.
Si som violades no és per la nostra roba, els violadors existien molt abans que les minifaldilles o els crop tops, i tot i això seguim creient-nos les mentides i excuses que els mitjans venen per no afrontar la realitat que estem envoltats de violència. Any rere any som testimonis de l'acumulació de feminicidis, on la impunitat cap a l'agressor està quasi assegurada. Algun dia podrem sortir de festa tranquil·les, sense sentir que podem ser agredides? Les dones, com molts altres col·lectius estigmatitzats per la societat cisheteropatriarcal, no gaudim d'un oci nocturn com ho farien altres. Moltes experiències traumàtiques, agressions i violacions tenen lloc en un entorn d'oci, en un ambient distès on la violència contra les dones roman, reforçat pel sistema capitalista. La cosificació i objectificació de la dona actualment ha arribat al seu zenit, som béns que es poden posseir sense donar peu a discussions: l'home mana. I la llei de l'home també.
Ell sempre tindrà més poder si crida més. Ell sempre tindrà més poder si té més força. Bruta i simbòlica. Ell sempre tindrà més poder si és qui té l'última paraula. Ell sempre tindrà més poder si cobra més. Ell sempre tindrà més poder si controla els mitjans. Ell sempre tindrà més poder si controla les institucions.
És per tots aquests motius que en l'entorn d'opressió en el qual vivim no ens queda altra que teixir aliances. Aquestes aliances són fonamentals perquè la moral no decaigui, perquè la força segueixi fent-nos aixecar per lluitar en contra de tot allò que ens doblega; és només plegades quan serem capaces de veure les afinitats que hi ha entre individus d'un mateix gènere, d'una mateixa experiència, d'unes mateixes vivències. Necessitem ments fortes que siguin capaces de veure aquestes connexions, que no tinguin por a alçar la veu i a apropar-se a un camp de batalla que dia a dia es va fent més viu.
Aquesta sororitat és essencial per entendre un passat que ens precedeix i per ensenyar a les que vindran d'on venen, per què lluiten i com poden fer-ho. Recordar, el dia de la dona treballadora, que seguim tenint preses polítiques i exiliades que segueixen a la presó per treballar en un projecte polític que perseguim totes i que ens aconseguiria un país de més igualtats i menys violència masclista. La xarxa feminista és l'arma que ens hem fet nosaltres mateixes per contrarestar el sistema cisheteropatriarcal, violador i opressor. I no ens podem limitar al 8 de març, la lluita continua amb accions de totes mides, lluitant pel nostre apoderament i els nostres drets. Teixint aliances ens alliberarem d'un model de societat que ens condemna. Fem xarxa feminista per avançar cap a una societat que decidim nosaltres. Per a nosaltres.
Violència masclista? Xarxa feminista!
El control del nostre cos per agents que no som nosaltres és un tema que sorgeix constantment i té conseqüències diàries. Ho veiem en situacions com la de l'avortament, en què tothom té una opinió al respecte, sense donar peu a les persones amb vagina de decidir sobre què fer amb el seu futur. Això passa paral·lelament amb la gestació subrogada, que suposa una opressió més sobre el cos de la dona, que és vist com un mer receptacle per perpetrar, un cop més, el llegat sanguini i capitalista. La societat veu els nostres cossos com un producte a disposar, se'ns cosifica i se'ns modela fins a arribar a models de bellesa impossibles d'assolir i majoritàriament frustrants, alarmants i que són origen molts cops de desordres alimentaris i de la conducta. Creixem cada dia a la societat de "per lluir s'ha de patir", del "si no t'aprimes, seràs infeliç" i del "talons i faldilla: si no t'arregles, ets una deixada", mil i una facilitats, més amunt i més endins nostre perquè el cisheteropatriarcat ens fiqui mà.
Si som violades no és per la nostra roba, els violadors existien molt abans que les minifaldilles o els crop tops, i tot i això seguim creient-nos les mentides i excuses que els mitjans venen per no afrontar la realitat que estem envoltats de violència. Any rere any som testimonis de l'acumulació de feminicidis, on la impunitat cap a l'agressor està quasi assegurada. Algun dia podrem sortir de festa tranquil·les, sense sentir que podem ser agredides? Les dones, com molts altres col·lectius estigmatitzats per la societat cisheteropatriarcal, no gaudim d'un oci nocturn com ho farien altres. Moltes experiències traumàtiques, agressions i violacions tenen lloc en un entorn d'oci, en un ambient distès on la violència contra les dones roman, reforçat pel sistema capitalista. La cosificació i objectificació de la dona actualment ha arribat al seu zenit, som béns que es poden posseir sense donar peu a discussions: l'home mana. I la llei de l'home també.
Ell sempre tindrà més poder si crida més. Ell sempre tindrà més poder si té més força. Bruta i simbòlica. Ell sempre tindrà més poder si és qui té l'última paraula. Ell sempre tindrà més poder si cobra més. Ell sempre tindrà més poder si controla els mitjans. Ell sempre tindrà més poder si controla les institucions.
És per tots aquests motius que en l'entorn d'opressió en el qual vivim no ens queda altra que teixir aliances. Aquestes aliances són fonamentals perquè la moral no decaigui, perquè la força segueixi fent-nos aixecar per lluitar en contra de tot allò que ens doblega; és només plegades quan serem capaces de veure les afinitats que hi ha entre individus d'un mateix gènere, d'una mateixa experiència, d'unes mateixes vivències. Necessitem ments fortes que siguin capaces de veure aquestes connexions, que no tinguin por a alçar la veu i a apropar-se a un camp de batalla que dia a dia es va fent més viu.
Aquesta sororitat és essencial per entendre un passat que ens precedeix i per ensenyar a les que vindran d'on venen, per què lluiten i com poden fer-ho. Recordar, el dia de la dona treballadora, que seguim tenint preses polítiques i exiliades que segueixen a la presó per treballar en un projecte polític que perseguim totes i que ens aconseguiria un país de més igualtats i menys violència masclista. La xarxa feminista és l'arma que ens hem fet nosaltres mateixes per contrarestar el sistema cisheteropatriarcal, violador i opressor. I no ens podem limitar al 8 de març, la lluita continua amb accions de totes mides, lluitant pel nostre apoderament i els nostres drets. Teixint aliances ens alliberarem d'un model de societat que ens condemna. Fem xarxa feminista per avançar cap a una societat que decidim nosaltres. Per a nosaltres.
Violència masclista? Xarxa feminista!
Violència masclista? Xarxa feminista!