2020
Aquesta setmana els més alts representants dels estats i les institucions europees han acordat el repartiment del fons de reconstrucció per a la crisi de la COVID-19 i el pressupost europeu dels pròxims set anys.
Les negociacions i els acords evidencien que el que estava en discussió no eren les millors eines per ajudar la ciutadania a superar la crisi, sinó les relacions i els conflictes pel poder entre els Estats.
La quantitat de recursos posats sobre la taula, significativament més baixa que la que demanava el Parlament Europeu, i sens dubte del que es necessitaria, així com la condicionalitat de les ajudes, és una victòria més de l'europeisme tecnocràtic, que busca reforçar els dogmes de l'austeritat i la desigualtat nord-sud en cada negociació.
L'augment del deute públic dels estats del sud, la condicionalitat, el mecanisme de fre d'emergència per controlar les ajudes que els anomenats frugals han aconseguit establir i les previsibles retallades que voldran imposar en un futur no són la solució a una ciutadania que demana solucions reals i sostenibles a llarg termini, basades en la cooperació.
A més a més, la retirada de la clàusula referent a l'estat de dret és un exemple evident que s'ha prioritzat els interessos dels estats per sobre de reforçar els drets i les llibertats de la ciutadania europea en aquesta crisi i en un futur, obrint les portes a violacions de drets humans que ja estan tenint lloc, en contra de les minories i col·lectius discriminats.
Celebrem la creació d'impostos a escala europea, així com l'emissió de deute conjunt per iniciar la creació de mecanismes de redistribució fiscal, però ens preocupa la retallada dels recursos destinats a la transició ecològica i la recerca en el pressupost europeu, uns fets que, altra vegada, van en contra dels interessos de la ciutadania i només respon a interessos estatals; així com l'augment dels xecs compensatoris als països contribuents nets, que farà que a la llarga el cost d'aquesta crisi l'assumeixin els estats del sud.
Finalment, convé recordar que la Unió Europea es manté opaca, amb mecanismes de control democràtic poc clars i que és més un espai de repartiment de poder internacional per a elits nacionals que un lloc on posar en comú els interessos de la ciutadania i els pobles.