2021
El dia 2 de febrer commemorem el dia mundial de les zones humides, aprofitant l'esdeveniment per posar en relleu el seu gran valor ecològic i reivindicant la seva preservació en un context de forta involució.
En el context mediterrani dels Països Catalans, les zones humides representen un dels emplaçaments amb major biodiversitat: centenars d'aus hi fan niu, amfibis fan vida i espècies emblemàtiques de peixos del nostre territori com el samaruc, l'escanyagats o el fartet en son endèmics.
Malgrat tot, encara avui dia, molts marjals i aiguamolls són vistos com a espais insalubres. Sotmesos durant segles a assecatges per conrear-los i urbanitzar-los. Un hàbitat que es troba en un profund retrocés fruit de la febre especulativa del formigó esdevingut a la nostra costa. El resultat, la gran majoria estan profundament alterats o directament han acabat desapareixent, els que en resten, gairebé tots han minvat la seva extensió.
Enguany, en un context de crisi climàtica imparable que sembla estar intensificant i incrementant els fenòmens severs propis de la mediterrània volem posar en relleu el seu valor com un gran agent de resiliència al canvi. Els nostres rius, sotmesos a infinitat d'infraestructures de barrera, cada cop veuen més limitada la seva funció de transportació de sediments i corredors biològics. D'altra banda, l'augment del nivell del mar i les cada cop més freqüents sequeres faciliten la intrusió aigües salobres a les nostres llacunes litorals. Espais com els aiguamolls de l'Empordà, el Delta de l'Ebre o l'Albufera de València es troben en risc de desaparèixer per sempre.
Temporals com el Glòria, o més recentment el Filomena, ens han demostrat un cop més que la nostra millor defensa contra els efectes del canvi climàtic és la preservació de les estructures ecològiques del territori. S'ha vist arreu que, en aquelles zones on les dinàmiques naturals han estat alterades i les zones inundables envaïdes per infraestructures, les conseqüències materials han estat més devastadores.
Ara, amb una lleugera treva després del temporal, tenim una major oportunitat de replantejar-nos quin model volem per les nostres zones humides: deixem enrere l'urbanisme desmesurat i apostem per la seva conservació!
Preservem les zones humides, estimem la terra!
Espais com els aiguamolls de l'Empordà, el Delta de l'Ebre o l'Albufera de València es troben en risc de desaparèixer per sempre.