ACTUALITAT: OPINIONS

Adrià Codina i Ferrer Militant del Jovent Republicà Lleida

Tal dia com avui fa un any, l’Estat espanyol va aprofitar l’aplicació de l’article 155 i l’exili del govern de la Generalitat per poder entrar al Museu de Lleida violentament i amb nocturnitat per realitzar uns dels majors espolis que s’han produït mai. 44 obres d’art adquirides completament de forma legal van ser robades del museu. Lleida es va despertar amb un Museu ocupat per les forces d’ocupació espanyoles i amb el cos dels Mossos d’Esquadra que van ser còmplices de l’espoli que es produïa. El jovent ens vam mobilitzar pacíficament però de manera contundent i vam omplir els carrers…

Júlia Ribes, Núria Rubió i Raül Ortega Militants del Jovent Republicà Lleida

L’apoderament sexual ens fa lliures. Un concepte de llibertat hauria de ser senzill, oi? Doncs no ho és, perquè molts no saben el significat de la paraula ”estimar”, "expressar" o "sentir". No saben el que es sent quan no compleixes les expectatives de la societat, quan t’expresses, folles i estimes de forma diferent a la norma cisheteropatriarcal que ens han imposat. Sembla que la nostra llibertat sexual no sigui res, quan ho és tot. Aquells que estimem, ens expressem i ens sentim més enllà dels estàndards imposats per una societat lgtbifòbica, no som visualitzats i respectats. Som discriminats i agredits…

Eduard Rodríguez i Oriol Olmo Militants del Jovent Republicà Lleida

Durant les últimes setmanes del curs, normalment a finals de maig i principis de juny, les estudiants, sobretot els que cursem batxillerat, utilitzem espais públics per estudiar, ja sigui les biblioteques de la Universitat de Lleida, com també la Biblioteca Pública. Tot i això, donada la gran quantitat de persones que volem utilitzar aquests llocs, resulten insuficients i moltes no hi podem accedir. Ens trobem que les instal·lacions que les administracions ofereixen, o són molt freqüentats, o tenen uns horaris poc flexibles. Des del Jovent Republicà de Lleida creiem que les estudiants, sobretot les que estem cursant secundària i en…

Anna Ruiz i Viladegut Militant del Jovent Republicà Lleida

Temps era temps, en un poble anomenat Montblanc, tothom era molt feliç, vivien en gran harmonia fins que hi va arribar un drac ferotge que es menjava tot el què es trobava pel camí; animals, verdures, fruites... Però va arribar un dia, que ja no quedava res per oferir-li al drac. El rei va tenir una idea, cada dia oferiria una persona del poble per a que se la mengés. A l'atzar li va tocar a la princesa. El rei, tot desolat, no ho volia, es negava a perdre-la, però finalment va acceptar-ho. Ella, morta de por, va anar a…

Núria Guàrdia Militant del Jovent Republicà Lleida

Avui fa vint-i-cinc d’un acte covard, d’un acte mesquí, d’un acte que ni es pot oblidar ni es pot perdonar. Fa vint-i-cinc anys que el feixisme espanyol va matar a Guillem Agulló i Salvador, militant antifeixista del País Valencià. El seu crim va quedar impune, igual que el feixisme, que encara impera per les nostres contrades. Però no ens podem quedar amb laments i amb records. Guillem no hauria volgut mai que ens haguéssim resignat a acceptar el seu assassinat i que ens limitéssim a recordar-lo sols cada any. Al contrari, hauria volgut que la seva lluita no hagués anat…

Oriol Pérez i Moyano Militant de les JERC-Lleida

Aquests darrers dies hem pogut assistir un cop més a un nou esperpent de la política lleidatana quan la regidora de l’antiga UDC ha pactat descaradament la seva entrada al govern de la Paeria mentre conserva la seva cadira com a regidora no adscrita. Ens agradaria poder dir que és quelcom sorprenent i inesperat, però la pèssima praxi política d’un alcalde que segueix refusant condemnar de manera inequívoca i oficial la violència repressiva exercida pels cossos policials estatals el passat 1 d’octubre no pot deixar marge a la sorpresa: ni és la primera vegada que Àngel Ros i el seu…

JERC-Lleida Secció Local de Lleida de les Joventuts d'Esquerra Republicana

Com cada any en aquestes dates, el consumisme ens ataca, ens atreu amb les seves llums i ens captiva amb els seus colors. La societat en general, sense pensar-s'ho dues vegades, s'endinsa als carrers amb una única idea al cap: consumir. Un consumisme que ha aconseguit tapar els ulls de molta gent. Un consumisme que permet que es continuïn explotant infants a l'altra punta del món. Un consumisme sexista, que separa les nenes i els nens per colors. Un consumisme en el qual s'amaga un masclisme en un rerefons no gaire llunyà. Ens trobem en una societat endormiscada, en la…

Oriol Olmo Secretari de Comunicació de les JERC-Lleida

Durant aquesta quinzena de dies veurem com els diferents partits i aniran desgranant el seu programa electoral. El més curiós és, potser, quina estratègia emprarà l’independentisme, per ser votat en aquestes eleccions. Deixant de banda totes les mesures que presentin els partits que en formen part, penso que hem de reflexionar més enllà. Preguntem-nos, doncs, perquè l’independentisme fos tan majoritari als seus començaments, ara ja fa uns 5 anys. Llavors es parlava de revolució dels somriures, d’arguments, i d’il·lusió i esperança. Però ara, que ja estem encarant el final del procés les forces independentistes hem perdut aquella dosi d’esperança que…

Núria Guàrdia Militant de les JERC-Lleida

Un any més, l’1 de desembre commemorem el dia mundial contra la SIDA. Aquesta malaltia, tot i que s’ha cobrat la vida de milions de persones, en els últims anys la mortalitat s’ha reduït de manera taxativa, gràcies als avenços mèdics i tractaments que permeten a les persones que pateixen aquesta malaltia viure quasibé amb normalitat. Tot i això, des de les JERC-Lleida volem incidir en un dels problemes principals de la SIDA, i és que malauradament encara hi ha moltes persones que són discriminades i rebutjades per la societat. Sobretot pels tabús que carreguen envers aquesta malaltia, que són…

Oriol Olmo Secretari de Comunicació de les JERC-Lleida

Avui és 23 de novembre, dia mundial dels sense sostre, és a dir, les persones que no tenen sostre pràcticament res. Es mereixen aquest prop centenar de persones, viure sense una llar, sense un sostre? La resposta és complicada, i fins i tot, pot ser cruel. Si volem realment revertir aquesta societat el que no podem fer és girar el cap i mirar cap un altre cantó com estem fent fins ara -m’incloc-. Moltes vegades penso que, tant governants com ciutadania, se’ns fa el cor de pedra i no pensem en totes i tots aquests invisibles. Invisibles que tenen tot…