ACTUALITAT: OPINIONS

Oriol Olmo i Jardí Portaveu del Jovent Republicà Lleida

Ja ha passat un mes de la sentència, i els aparells coercitius de la democràcia burgesa espanyola han incrementat la seva repressió contra tots aquells moviments que posen contra les cordes el règim, com ho és l’independentisme popular. En tot aquest temps hem vist com empresonaven políticament a cinc persones de les terres de Ponent, dues d’elles persones migrades. El sistema s’ha tornat a treure al careta i ha manifestat el seu inherent racisme institucional però ara cobrant-se una nova víctima, l’Ayoub, que ha estat deportat al Marroc. El jovent, als carrers, hem après a desobeir-los, a rebotar-nos i cuidar-nos…

Adrià Codina i Oriol Olmo Militants del Jovent Republicà Lleida

Sempre ens diuen que el jovent no ens impliquem, no participem de la vida cívica de la ciutat, però alhora, els governs sempre ens han tallat les ales als projectes alternatius que plantejàvem que suposaven un desafiament a tot allò establert. El jovent tenim una mancança de polítiques de joventut, efectivament, però ara també sabem que tenim una mancança de finançament per fer possible polítiques de joventut transformadores i que suposin un canvi real pel que fa l’obra del PSC. Per fer polítiques que lluitin contra la precarietat endèmica que patim el jovent, per reverir el dèficit en polítiques de…

Oriol Olmo i Jardí Portaveu del Jovent Republicà Lleida

El poder adult habitualment repeteix que el jovent no participa de la vida política, cívica ni social dels municipis. Moltes vegades ho afirmen des dels paràmetres del camp electoral, com si només hi hagués les eleccions per valorar-ho. Lleida és viva, i sobretot n’és per la gran tasca que fan les entitats juvenils de base i que moltes vegades -fins i tot a propòsit- invisibilitzem. Els caus, els esplais, les agrupacions culturals o musicals, o fins i tot els col·lectius més polititzats ajuden a crear aquesta xarxa juvenil que aparentment no existeix per segons quines visions del status quo. Els grans…

Nàdia Amador Militant del Jovent Republicà de Lleida

Les ganes de festa i de gaudir són gegants, per aquest motiu demanem tolerància zero envers els comportaments masclistes en aquestes celebracions. Volem dir què NO ÉS NO, i si no hi ha resposta també és NO. Convertim les disfresses en femení, no podem no anar maquillades, és més, si no ho fem perdem la nostra “feminitat”. Volem dir prou a la hipersexualització de les disfresses femenines, volem dir prou a  no poder escapar d’aquestes representacions que ens fa aprendre a valorar-nos pel nostre físic i bellesa i la capacitat de ser sexys en tot moment. I sí, diem sexys…

Oriol Olmo i Jardí Portaveu del Jovent Republicà Lleida

A vegades, quan parlem que de sobirania, només posem en focus en l’eix nacional i no en altres que també són imprescindibles per tal ser República. El meu propòsit per aquest any és que tot el moviment independentista situï, en el centre de les seves reivindicacions, la sobirania econòmica, de gènere i l’ecològica. La lluita contra els lobbies capitalistes i la classe opressora, contra el cisheteropatriarcat i contra la destrucció de l’entorn, també han de ser les nostres si volem omplir la República de contingut i fer-la atractiva per tot el seguit de joves que encara no la veuen com…

Adrià Codina i Ferrer Militant del Jovent Republicà Lleida

Tal dia com avui fa un any, l’Estat espanyol va aprofitar l’aplicació de l’article 155 i l’exili del govern de la Generalitat per poder entrar al Museu de Lleida violentament i amb nocturnitat per realitzar uns dels majors espolis que s’han produït mai. 44 obres d’art adquirides completament de forma legal van ser robades del museu. Lleida es va despertar amb un Museu ocupat per les forces d’ocupació espanyoles i amb el cos dels Mossos d’Esquadra que van ser còmplices de l’espoli que es produïa. El jovent ens vam mobilitzar pacíficament però de manera contundent i vam omplir els carrers…

Júlia Ribes, Núria Rubió i Raül Ortega Militants del Jovent Republicà Lleida

L’apoderament sexual ens fa lliures. Un concepte de llibertat hauria de ser senzill, oi? Doncs no ho és, perquè molts no saben el significat de la paraula ”estimar”, "expressar" o "sentir". No saben el que es sent quan no compleixes les expectatives de la societat, quan t’expresses, folles i estimes de forma diferent a la norma cisheteropatriarcal que ens han imposat. Sembla que la nostra llibertat sexual no sigui res, quan ho és tot. Aquells que estimem, ens expressem i ens sentim més enllà dels estàndards imposats per una societat lgtbifòbica, no som visualitzats i respectats. Som discriminats i agredits…

Eduard Rodríguez i Oriol Olmo Militants del Jovent Republicà Lleida

Durant les últimes setmanes del curs, normalment a finals de maig i principis de juny, les estudiants, sobretot els que cursem batxillerat, utilitzem espais públics per estudiar, ja sigui les biblioteques de la Universitat de Lleida, com també la Biblioteca Pública. Tot i això, donada la gran quantitat de persones que volem utilitzar aquests llocs, resulten insuficients i moltes no hi podem accedir. Ens trobem que les instal·lacions que les administracions ofereixen, o són molt freqüentats, o tenen uns horaris poc flexibles. Des del Jovent Republicà de Lleida creiem que les estudiants, sobretot les que estem cursant secundària i en…

Anna Ruiz i Viladegut Militant del Jovent Republicà Lleida

Temps era temps, en un poble anomenat Montblanc, tothom era molt feliç, vivien en gran harmonia fins que hi va arribar un drac ferotge que es menjava tot el què es trobava pel camí; animals, verdures, fruites... Però va arribar un dia, que ja no quedava res per oferir-li al drac. El rei va tenir una idea, cada dia oferiria una persona del poble per a que se la mengés. A l'atzar li va tocar a la princesa. El rei, tot desolat, no ho volia, es negava a perdre-la, però finalment va acceptar-ho. Ella, morta de por, va anar a…

Núria Guàrdia Militant del Jovent Republicà Lleida

Avui fa vint-i-cinc d’un acte covard, d’un acte mesquí, d’un acte que ni es pot oblidar ni es pot perdonar. Fa vint-i-cinc anys que el feixisme espanyol va matar a Guillem Agulló i Salvador, militant antifeixista del País Valencià. El seu crim va quedar impune, igual que el feixisme, que encara impera per les nostres contrades. Però no ens podem quedar amb laments i amb records. Guillem no hauria volgut mai que ens haguéssim resignat a acceptar el seu assassinat i que ens limitéssim a recordar-lo sols cada any. Al contrari, hauria volgut que la seva lluita no hagués anat…